Cants de sirenes

Segons l’obra d’Homer, Ulisses va poder resistir la temptació dels cants de les sirenes mentre estava lligat al pal de l’embarcació que el duia a Ítaca gràcies a què prèviament havia posat cera d’abelles a les orelles dels remers justament perquè no poguessin sentir aquelles veus. També és el títol d’una pel·lícula musical de George Sidney de 1944 amb l’Esther Williams de protagonista i l’actuació estel·lar del gironí Xavier Cugat i la seva orquestra. La frase s’utilitza a manera de fer-se fort davant la peremptòria necessitat d’allunyar determinats problemes i/o calibrar l’encert d’oportunitats. Recentment, el polític d’ERC Joan Tardà l’ha utilitzat en un article per advertir als seus antics companys de viatge polític de les argúcies que fa servir Carles Puigdemont per tal de forçar unes noves eleccions que, de produir-se, probablement acabarien d’enfonsar encara més ERC.

Vet ací, però, que la noticia que ens ha arribat recentment no té res a veure amb un impossible viatge a Ítaca, sinó que es refereix a quelcom més tangible, més real i, tanmateix, potser fins i tot més factible. Es tracta de l’anunci de col·locar disset sirenes als municipis d’Amer, Anglès, Bescanó, La Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí que hauran d’avisar la població davant d’un risc imminent de trencament de la presa de Susqueda. Està bé que s’hagi començat a posar fil a l’agulla preventiu mitjançant la constitució d’un comitè que estarà integrat per personal d’Endesa, Protecció Civil de la Generalitat i de l’Estat i l’ACA, però com gairebé tot en aquest país estem fent tard. En un llunyà 2001 la Direcció General d’Obres Hidràuliques ja va publicar una «Guía Técnica para la elaboración de los planes de emergència de las presas» però com ja era de preveure varen passar els anys i ben poca cosa es va fer tot i que la Generalitat sí que va incloure elements de la Guia en un Decret del març de 2015 on es fixaven els criteris, la normativa i les empreses obligades a aprovar un pla d’emergència, especialment aquelles que corresponien a les infraestructures hidràuliques. Posteriorment, el pla INUNCAT actualitzat l’any 2017 insistia en la necessitat de donar respostes a les emergències que es poguessin produir a les preses del país però llevat d’algunes que corresponen a la conca de l’Ebre res s’havia fet fins ara en relació a la del Ter-Llobregat. Semblava evident que davant les exigències derivades de les NTS (Normes Tècniques de Seguretat), els avenços tecnològics, els sistemes de comunicació i el fet que no hi hagués res fet, calia posar al dia la paperassa i el BOE del 14 d’abril de 2021 va publicar una normativa actualitzada que desenvolupava la directriu de vint anys enrere.

L’aplicació de l’Annex I del Decret 264/2021 i més específicament el detall normatiu que posteriorment es va desenvolupar conjuntament amb Protecció Civil a finals del 2023 en relació a les característiques dels senyals acústics d’avís d’evacuació en els plans d’emergència és el que ara ha desencallat el tema de la prevenció i la constitució del comitè de treball. I s’ha fet just en temps de sequera perllongada i amb un embassament de Susqueda que just acaba de superar el 35% de la seva capacitat perquè, efectivament, és ara quan s’ha de treballar el futur i no pas quan el desastre d’una inundació se’ns emporti els plans aigües avall. He observat que la ciutat de Girona no està inclosa en el repartiment de sirenes malgrat que està perfectament comprovat que en cas d’un desastre les aigües de Susqueda arribarien al peu de les escales de la catedral. Des que l’any 1967 es va començar el formigonat de la volta de la presa de Susqueda, la temença d’un trencament sempre ha estat molt present. A partir del segon semestre de l’any vinent, però, ja tindrem els senyals acústics que, si no recordo malament, ja s’havien anunciat trenta anys enrere. És clar que, en cas d’una necessitat real i no d’un simulacre, probablement l’ús de la telefonia mòbil podrà substituir més eficaçment el soroll eixordador del «cant» de les sirenes.

Subscriu-te per seguir llegint