Nens pobres i sense casal

S’ha acabat el curs escolar i la setmana vinent milers de nens i joves marxaran de colònies, campaments o participaran en algun casal d’estiu. Però no tots. Entitats socials calculen que quatre de cada deu infants es van quedar l’estiu passat sense participar en cap activitat organitzada.

Molts pensaran que la situació és poc transcendent, però el cert és que quan els centres escolars tanquen per vacances, en aquells barris més desafavorits, nens i joves perden un referent i una xarxa de suport que el lleure educatiu pot omplir.

Les estadístiques de pobresa infantil a Catalunya i Espanya són demolidores: un de cada tres nens és pobre. Sovint ens vantem de ser una de les economies avançaddes d’Europa, però en aquest àmbit estem molt a prop de Romania i Bulgària. La taxa de pobresa infantil és deu punts superior a la mitjana europea i triplica la de països com Eslovènia o la República Txeca.

Fa unes setmanes, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ho cosiderava una «realitat innacceptable», i crec que la majoria de partits de l’arc parlamentari comparteixen aquest sentiment. Però essent així, com és que aquesta taxa s’ha cronificat? Més enllà dels laments en públic, cal voluntat política i, sobretot, aportar recursos econòmics. Però no oblidem que estem en un país que ha de tancar llits d’hospital a l’estiu i no pot contractar personal mèdic addicional per falta de recursos.

Fa pocs dies s’anunciava una partida de 3,4 milions d’euros a activitats i projectes experimentals per a l’abordatge integral de la pobresa infantil en cinc barris catalans, entre ells el Pont Major. És una iniciativa que va en la bona línia, però no deixa de ser un experiment o prova pilot.

Subscriu-te per seguir llegint