Els aeroports de Girona i El Prat

L’aeroport de Girona està a punt de recuperar les dades de passatgers anteriors a la pandèmia. És una bona notícia, sobretot perquè és un dels aeròdroms de tot Espanya on més ha costat tornar a millorar l’activitat aèria. Fa uns mesos també es va reactivar l’organisme de promoció de l’aeroport del que participen administracions i empresaris amb l’objectiu d’aconseguir acabar amb el monocultiu de Ryanair, atraient a més companyies, i de pressionar l’Estat per l’arribada de l’alta velocitat ferroviària a l’aeroport. En aquest últim cas, el projecte va cremant etapes. Pel que fa l’arribada de noves aerolínies, la cosa es complica.

Fa pocs dies, el màxim executiu del grup IAG (Iberia, Vueling i British Airways) llançava una gerra d’aigua freda a aquells que, amb bon criteri, defensen que, més que ampliar l’aeroport del Prat, el que cal és crear un gran hub aerportuari català ampliant les operacions a les avui infrautilitzades instal·lacions de Girona i Reus. Ryanair tampoc veu amb bons ulls aquesta opció. Ho han dit els seus directius, i ho va demostrar fa més d’una dècada quan, gràcies a la darrera ampliació del Prat, va buidar Girona per traslladar les rutes a Barcelona.

Les aerolínies pressionen per ampliar el Prat per una qüestió de comoditat, però amb l’aeroport de Girona i el de Barcelona connectats amb línia ferroviària, la situació no seria tan diferent a la de ciutats com Londres o Parií, que tenen més d’un aeroport.

El Prat està a punt d’arribar al límit de la seva capacitat. Però si les previsions són que seguirà augmentant el ritme actual de passatgers, ni desviant vols a Girona i Reus n’hi hauria prou per assumir aquest creixement. Però en el mentrestant, els gestors del sistema aeroportuari haurien de deixar de banda el centralisme barceloní i mirar uns quilòmetres al nord i al sud.

Subscriu-te per seguir llegint