L'entabanador d'en Salellas

La tragèdia viscuda al barri Font de la Pólvora de Girona no té nom. La baralla, els morts, els ferits, el tumult a l’hospital Josep Trueta i la presència d’un kalàixnikov, fusell d’assalt o metralladora de propòsit general, en qualsevol cas d’ús militar, que porta el nom del seu inventor, un rus, no ha deixat indiferent a ningú. Ni tan sols a l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, un home que en aquests temes de seguretat es posa de perfil, però assegut en la idea-acordió de què no cal preparar-se per la guerra atès que el gènere humà és bo per naturalesa. Una hipòtesis de treball elaborada per Jean-Jacques Rousseau -segle XVIII- que abans i després de formular-se s’ha demostrat falsa. Això no obstant, els seguidors del gran pensador francès també ho són quan atribueixen a la societat la culpabilitat de la transformació de l’home bo en home dolent. Tanmateix, generalitzacions com aquesta només porten a discussions filosòfiques interminables. La concreta de Girona i del seu alcalde és la seva aprehensió per a tot allò que pugui signar-se llei ordre.

És per això que l’actitud de l’alcalde Salellas vers tot signe d’autoritat i de prevenció vers la delinqüència es pot conèixer pels seus actes: silenci quan apareixen pintades contra les botigues relacionades amb el ciclisme, desmantellament de l’espai d’aparcament just al costat de la caserna de la Guàrdia Civil que, com que no ha estat justificat almenys que sapiguem és capriciós i es troba extramurs de l’ordenament jurídic, derivant-se així en un «toca pilotes» de tant celebrat com reconegut cos de protecció ciutadana i de la legalitat, oposicions al Cos de Policia Local amb les places justes per cobrir les vacants i no per potenciar el seu paper de garant de la llei i de las llibertats, no invitació a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil quan la festa anual de la Policia Local, no presència d’aquesta, ni de l’alcalde, a la festa anual del dos cossos de seguretat de l’Estat, la negativa a convocar la Junta Local de Seguretat mil vegades proposada con a antídot pel grup socialista que lidera Sílvia Paneque i així un llarg etcètera que obeeixen no pas a l’interès ciutadà sinó als dogmes de la CUP que, en aquest supòsit, es redueix al «to er mundo es güeno» dels tebeos de la meva infància malgrat que la realitat ens digui que no és així. Ara, tota la ciutat de Girona comença a patir l’ànsia dictatorial d’un home que bascula políticament entre el socialisme marxista-leninista-sandinista-boliviarà i l’anarquisme que es donà a la Catalunya republicana quan la Guerra Civil. Però, en el seu moment, quan l’entesa políticament oligofrènica entre la CUP, Junts i ERC, el silenci culpable de les entitats gironines, entre les quals la de signe patronal, varen portar a la força guanyadora, el PSC, a l’oposició, potser perquè en el fons es creien de debò que en Salellas III... és un dels nostres! Quina provinciana bajanada, Déu meu!

Escandalós ha estat, tot i que conseqüent amb la seva paranoia política, que l’alcalde Salellas, calçat amb les espardenyes reservades per a les grans ocasions, reduís de manera immoral tot allò ocorregut a Font de la Pólvora a un única causant: Espanya i les seves forces i cossos de seguretat, és a dir, al Govern espanyol i als cossos de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil per no vigilar ni actuar en matèria de tràfic d’armes. Ja em diran que té a veure això amb els fets ocorreguts al barri Font de la Pólvora. S’ha de ser un carallot de mil dimonis per regirar tot allò que són fets objectius, entre els quals la mateixa seguretat a l’esmentat barri, i posar-ho al servei de la il·lusió cupaire d’un nen de família bona de la Girona grisa i trista de sempre que no suporta la paraula seguretat. En el seu full de serveis a Girona, quan es trobava a l’oposició i ara quan es troba assegut a la poltrona de l’alcaldia, no he sabut trobar-hi res relacionat amb un apreciat bé públic com és la seguretat ciutadana; més aviat, tot el contrari, defugint en més d’una ocasió fins i tot de la tasca que porta a terme la Policia Local. Apunt meu: tasca, per cert, insuficient i deficient, excessivament orientada a la recaptació impositiva per la via de multes de tot tipus i colors, com ara les relatives a les terrasses de bars i restaurants. A on para l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona?

Gemma Geis, acòlita predilecta de Salellas que es conforma en ser la seva vicealcaldessa i allà va que fa baixada i al final de mes cobro, es vanta que abans de què l’alcalde convoqués la Junta Local de Seguretat, ella ja li ho havia demanat. Excepció feta d’en Tapi Carreras, redactor del Diari de Girona, que sí ho ha dit, gens professionals els periodistes que ho han divulgat a petició de part sense afegir que, pel que fa a l’actual mandat municipal, el regidor Josep Palouzie (PSC), l’edil més coneixedor de la seguretat ciutadana de què disposa Girona atesa la seva dilatada vida professional i els mèrits reconeguts per diferents institucions, pel novembre o desembre de 2023 ja va demanar, en sessió plenària, que en Salellas convoqués l’esmentada Junta. Va repetir el prec pel gener i pel febrer de 2024 i així quasi cada mes amb un èxit perfectament descriptible: només es reuní quan l’abril últim. Ara, quan fou mort i el combregaren, s’ha dignat anunciar que ho faria amb «caràcter d’urgència» al bell mig de la infantil disputa entre qui fou primer (si Geis o Salellas) en pensar-ho quan el primer és el PSC. Què passa de cert aquí? Doncs passa que l’alcalde Salellas, un gamberro d’idees tronades, quan mobilitza l’esmentada Junta de Seguretat, ha de fer arribar la convocatòria a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, i això és massa, insuportable i esfereïdor per a un govern municipal (CUP, Junts i ERC) que, per una part, no arriba a la categoria dels titellaires de festa major, i per la part restant donen com a suma un zero. Quin desastre més ben merescut, gironins! Massa sovint el silenci és traïdoria. Aquí en tenim un exemple.

Subscriu-te per seguir llegint