Opinió

El preu de l'esport d’elit

El pavelló de Fontajau.

El pavelló de Fontajau. / ANIOL RESCLOSA

El Bàsquet Girona ja ha descomptat els abonaments de la propera temporada i el Girona FC ho farà la setmana entrant. Falta saber quan pujarà el de l’Uni, que encara no ha engegat la seva campanya i sembla que va tard, però és evident que per seguir els tres clubs de Primera de la ciutat, malauradament l’hoquei va baixar, caldrà una cartera ampla.

Agafant un abonat adult, en la franja més baixa, és a dir, un gol a Montilivi i un fons a Fontajau, el futbol de Primera i l’ACB surten per poc menys de 600 euros. Aquí s’hi haurà d’afegir el que costin les entrades pels partits de Champions del Girona, que el club encara no ha anunciat com gestionarà. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que els abonats més antics, i aquí caldrà veure on es fa el tall, tinguin prioritat a triar si hi voldran anar o no.

La cartera es necessita plena, però el retorn, si s’aprofita el carnet, hi és. Dinou partits de lliga de futbol, disset d’ACB de bàsquet, i quinze de bàsquet femení més els possibles de competició europea garanteixen hores i hores d’oci apassionant a tots els qui ens agrada l’esport. I a més fent ciutat. Perquè encara que parlem de clubs privats i professionals, al final qui també se’n beneficia de tot plegat és Girona.

En les dues últimes temporades els partits del Girona, el Bàsquet Girona i l’Uni han incrementat l’assistència i estem parlant de xifres que voregen els 800.000 seguidors a Montilivi i Fontajau des que futbol i bàsquet masculí van ascendir a l’elit. Això sí, durant el primer mes de competició aquesta temporada el Girona només jugarà un partit, i entre setmana, a l’estadi, contra l’Osasuna, a finals d’agost. Els altres seran a fora i després, abans que vingui el Barça a mitjans de setembre, hi ha una aturada per compromisos internacionals.

El fenomen s’ha convertit en digne d’estudi perquè ben poques ciutats del tamany de Girona poden presumir de futbol de Primera, de Champions, de bàsquet masculí i femení d’elit i, qui sap, si tots dos també a Europa (l’Uni segur que sí). Toca reposar, deixar passar les vacances i tornar-hi amb més força perquè aquests clubs no tenen sostre.

Subscriu-te per seguir llegint