Woke

La paraulota que encapçala aquesta columna ve dels EUA. Es pot traduir com a despert o conscienciat. Inicialment, es feia servir per aquelles persones que mantenen alerta contra el racisme, però s’hi va anar afegint el col·lectiu que defensa les diferents opcions sexuals i de gènere, el llenguatge inclusiu, la lluita contra el canvi climàtic i les desigualtat socials i, més cap aquí, l’advertiment del creixement de l’extrema dreta.

Vull deixar clar el meu convenciment que tots aquest temes son dignes de ser defensats. Les meves opinions no van en el sentit de posar-ho en dubte, si no en el de reflexionar sobre si el llenguatge pot arribar a substituir l’acció i per tant, no ser de gran ajuda a les nobles causes que constantment es posen a la boca la gent woke, que inclou de manera molt especial a polítics d’esquerra, periodistes i tertulians.

Arribats a aquest punt, la dreta ha començat a fer servir el terme woke de manera despectiva per entendre que tot aquest llenguatge de conscienciats és pur postureig. Com quan un diputat amb tota la barba diu que està contenta, un mestre saluda als alumnes amb «bon dia a tutis» o un alcalde demana que no es deixin per carrer tifarades de gossos i gosses.

Llegeixo que hi ha un denominat capitalisme woke, que es aquell que fa servir a les minories històricament marginades com a mascotes de la propaganda, amb un suposat empoderament. Sobretot! Que surtin a la foto un negre, un homosexual, una persona amb problemes físics i moltes dones... La publicitat, per exemple, ha incorporat el llenguatge woke, com les empreses que venen gasolina i es presenten com protectores del medi ambient, o les marques de cotxes elèctrics que volen salvar el planeta, o els bancs que es venen sobretot per la seva obra social. Adoneu-vos que, des de fa anys no es veu cap anunci de detergent o rentadores en els que no sigui un humà de gènere masculí qui en fa us. Està be, per descomptat, però el llenguatge políticament correcte no ho és tot i pot crear una percepció esbiaixada de la realitat si les paraules queden buides si no hi ha accions i actituds. Mentrestant l’extrema dreta treu rèdit d’aquest cansament d’orelles donant missatges entenedors i oferint solucions fàcils a problemes difícils. Compte, doncs amb el postureig i defensem els nostres valors amb alguna cosa mes que xerrameca. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint