Al pot petit hi ha la bona confitura

Expressió usada per a lloar l’excel·lència, la boniquesa, l’astúcia, etc. d’una persona petita. Esmolant l’enginy, pensant amb la part més petita de les grans estructures socials, em permeto dir que tota persona, família, associacions, poble, minories ètniques i nacions, esdevenen com la bona confitura del pot petit i la llavor a preservar per una convivència saludable i sostenible.

Les grans estructures socials, com l’Estat, la Comunitat Europea, la ONU, etc, es construeixen amb el consens d’uns principis determinats que són els pilars i els fars per sostenir i orientar la convivència en pau.

En la societats democràtiques, el principis més bàsics són, entre altres, la llibertat, la igualtat, la justícia, la solidaritat i la subsidiarietat.

La llibertat i la solidaritat són els principis que solen tenir més valedors. Per uns, la llibertat ha de ser primer i no volen limitacions als guanys de les seves activitats econòmiques, altres es decanten per la solidaritat i pretenen limitar els guanys dels poderosos en favor de les masses desfavorides. Els jutges solen aplicar les lleis dictades per les majories en els Parlaments.

La igualtat, sortosament, cada vegada té més defensors que s’uneixen als que han patit marginació social des de masses anys i panys.

Tanmateix, la subsidiarietat, que és el principi defensor de la bona confitura, de la llavor, germen de tota sana convivència, ha quedat oblidada dels afers polítics, tot i ser un dels principis constituents de la Comunitat Europea.

Que ens diu i recomana el principi de subsidiarietat?

Tota tasca social és confiada en primer lloc al grup més petit possible que la pugui assumir. Una estructura d’ordre superior només ha d’actuar si el grup social d’ordre menor o inferior no es troba en condicions de fer front a la situació. Així , el poder social de nivell social superior ha de situar-se en una actitud d’ajuda per si el grup inferior no estigués en la posició arreglar un problema. 

Aquesta regla es resumeix en la: la prohibició d’usurpació de competències i en el compromís d’ajuda.

Fora bo que la munió de regidors municipals, que governen les nostres contrades, especialment els de cultura, esports, festes , atencions socials i ciutadania, sàpiguen assumir el principi de subsidiarietat i no caiguin en la temptació de fomentar clientelisme i captació de vots.

La logística dels Ajuntaments i els cabdals que amb l’aportació de tothom administren, també han de servir per nodrir els que estan en el «pot petit de la bona confitura» de l’estructura social de cada municipi.

«L’home no és ajudat quan es fa per ell el que podria fer per si mateix» Abraham Lincoln (1809-1865) President americà. 

Subscriu-te per seguir llegint