Alberto Candau, cirurgià especialista en rinoplàsties: "Operar una 'influencer' és l'estrès més gran del món"

El "boom" de les rinoplàsties és una realitat aclaparadora que va començar entorn el 2018. Tant que, diu Alberto Candau Álvarez, cap de la unitat de Cirurgia Maxil·lofacial i Cirurgia Plàstica Facial de l'Hospital Sant Joan de Déu de Còrdova, especialista en aquesta intervenció, fa gairebé vint anys no hi havia metges especialitzats en aquesta intervenció. Avui ja sí. El cirurgià opera una mitjana de 350 nassos l'any. Prefereix els pacients anònims que les influencers, que generen més estrès pel repte que suposa, confessa. Si es parla dels actuals cànons de bellesa, explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, des que existeixen les simulacions, ja no hi ha un "nas estàndard" però als pacients els continuen agradant més les rectes que les corbes i amb la punta una miqueta aixecada.

Expresident de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Facial (SECPF) i delegat Nacional a Espanya de l'European Academy of Facial Plastic Surgery (EAFPS, per les seves sigles en anglès), el doctor Candau es remunta a un abans en el qual la rinoplàstia era una intervenció "molt traumàtica", en les que es realitzaven uns talls en els ossos nasals mitjançant una escarpra i un martell per a poder remodelar les estructures del nas. Aquesta tècnica comportava una llarga recuperació, ja que es colpejaven els ossos per a poder fracturar-los, no era tan precisa i a més es danyaven els teixits nasals.

Les noves tècniques

El després, que és l'ara, passa pels avanços tecnològics que s'han anat aplicant en els últims cinc anys, explica el cirurgià, referent en el seu camp, tant per la incorporació de tècniques noves, com per la seva constant actualització científica. La rinoplàstia ultrasònica, en la qual ell està especialitzat, utilitza un terminal piezoelèctric que, mitjançant ultrasons en una determinada freqüència, realitza microfractures nasals molt precises i controlades per a poder remodelar el nas, evitant danyar mucosa, músculs o vasos sanguinis.

"Genera una cicatrització més ràpida, pràcticament no hi ha sagnat durant la cirurgia. La recuperació també és més ràpida", descriu el metge, amb una llista d'espera en la seva consulta privada d'un any. Aquests avanços i l'especialització -abans un cirurgià "igual t'operava el pit, que et feia una liposucció o t'arreglava el nas", comenta- han fet que Espanya d'un salt de gegant si es parla de rinoplàstia ja sigui referent en altres països. "És a dir, atraiem turisme. I això és bo", presumeix.

Cada vegada més demanda

El passat cap de setmana, el cirurgià va assistir a Madrid, com a ponent al "MAD-Rhinoplasty 2024", tercera edició d'un curs que dirigeix el seu col·lega Javier Galindo, especialista en otorrinolaringologia i cirurgia de cap i coll, i expert certificat en cirurgia facial (European Board Certification in Facial Plastic and Reconstructive Surgery, EBCFPRS).

Cada vegada hi ha més demanda i es demanen resultats més exigents, per això la rinoplàstia s'ha convertit en una especialitat dins de l'especialitat

Doctor Candau

"Cada vegada hi ha més demanda i es demanen resultats més exigents, per això la rinoplàstia s'ha convertit en una especialitat dins de l'especialitat. Hi ha cirurgians plàstics, maxil·lofacials, com el meu cas, o otorrinos. És multidisciplinari, però tots ens centrem fent el mateix. Estem molt professionalitzats en aquest àmbit", s'enorgulleix el doctor Candau.

En aquest context, explica, es va fundar fa deu anys la Societat Espanyola Cirurgia Plàstica Facial per a diferenciar aquest tipus d'intervencions dels quals es fan a la resta del cos i aquesta societat ha liderat part del creixement de les rinoplàsties a Espanya: "L'edat mitjana dels 'grans mestres' és de 40 anys. Són molt joves. Això és molt bonic perquè tots ens ensenyem a tots. Tots aportem i, en general, fem que el nivell d'Espanya creixi".

Les arrels genètiques

A Espanya es realitzen més de 204.000 intervencions d'estètica a l'any, amb les últimes dades de l'informe 'La realitat de la Cirurgia Estètica a Espanya 2022', publicat en 2023, per la Societat de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE). El 85% es practiquen a dones i el 15%, a homes. Les dones demanden, sobretot, cirurgies d'augment de mames i liposuccions.

Entre els homes destaquen la blefaroplàstia, la rinoplàstia i la ginecomàstia. Per edats, la franja de població compresa entre els 30 i els 44 anys és la que més recorre a la cirurgia estètica. A peu de consulta, la del doctor Candau, el 80% dels seus pacients són dones amb una mitjana d'edat d'entre 25 i 40 anys.

"Ja no existeix un patró"

P. Quin tipus de nas és el que més demanen els seus pacients?

R. El 'boom' de les rinoplàsties va arrencar el 2018. Després va venir la pandèmia i l'aturada. Abans d'aquest 'boom', la gent t'ensenyava fotos de nassos una mica més corbes, el patró clàssic. Des que tu tens la capacitat per poder veure't, mitjançant les simulacions, ja no existeix un patró. No hi ha un nas estàndard. Però a tots els pacients els continuen agradant més les rectes que les corbes i la punta una miqueta aixecada. Indubtablement, Espanya té unes arrels genètiques molt emparentades amb el món àrab. Tots tenim una miqueta de gep o el nas més gran del compte i tots i totes ens volem veure millor.

La cirurgia plàstica facial cada vegada serà més personalitzada perquè la major por de la gent és semblar que està operada

Doctor Candau

P. Per què a vegades sembla que els resultats de les intervencions són molt similars, que molts nassos són semblants?

R. No als meus ulls. Hi ha gent que confon les coses perquè, al final, els cànons (de bellesa) de tipus occidental són molt similars. Però també és veritat que la majoria de les influencers o les protagonistes dels realities s'assemblen molt entre si. El paradigma d'avanços al qual ens enfrontarem els pròxims cinc anys és que, cada vegada, la cirurgia plàstica facial serà més personalitzada perquè la por més gran de la gent és semblar que està operada.

Cirurgia 'low cost'

Si es parla de rinoplàsties, al nostre país, cada any, es practiquen entorn de 30.000 cirurgies per reparar o remodelar el nas, segons les últimes estimacions de la Societat Espanyola d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll que, a la fi del passat any, alertava: la taxa de reintervenció -és a dir, per a corregir errors d'una operació anterior- després d'una rinoplàstia 'low cost' pot superar el 50%.

Quan se li comenta al doctor Alberto Candau respon ràpidament: "A diferència del que pugui semblar, mai en la història un pacient ha tingut més fàcil el fet de poder documentar-se molt bé sobre qui l'operarà. I un metge mai ho ha tingut més fàcil per mostrar de manera transparent quins són els seus resultats. El problema no és el metge que fa 'low cost', és el pacient que sabent on es fica, decideix ficar-se aquí perquè es vol operar per 1.000 euros i no per 8.000 que és el que cobra un altre. El mercat es regula sol".

Les 'influencers'

L'especialista toca un altre tema fonamental si es parla d'imatge. El com marquen tendències les influencers, creadores de contingut o simplement famoses que han decidit canviar l'aspecte del seu nas en els últims anys i el mostren a les xarxes. "La realitat és que per a qualsevol de nosaltres operar una influencer és el major estrès del món. És un repte. Intervenir una persona famosa per al cirurgià no és tan interessant. Prefereixo a la gent anònima", explica.

En moltes ocasions, els propis 'influencers' són les persones més insegures del món

Doctor Candau

Però sí, admet el metge, pare de tres fills, que, en els més joves, influeix l'aspecte que mostren els seus ídols a l'hora de buscar el mateix patró. "Hem creat una generació sense referents. Això està bé i malament. En moltes ocasions, els propis influencers són les persones més insegures del món. Aquestes persones que destil·len seguretat, després arriben a la consulta i t'expliquen lo amargats que estan, o lo sensibles que són davant les crítiques. Això és una indústria. Hi ha famoses que arriben i et diuen: 'Opera'm gratis per fer-te publicitat i hi ha gent que accepta'".

P. En el seu cas, ha rebutjat alguna pacient per no estar d'acord amb el que li proposava?

R. La meva manera d'enfocar el cas és la següent: quan un pacient arriba a la consulta d'un cirurgià, li descrius com faràs el nas. Nosaltres tenim uns protocols en els quals, tant per fotografia 2D com per escàner 3D de la cara, fem una espècie de motlle virtual i anem dissenyant amb el pacient com la vol. A vegades, a les fotos és genial, però no es pot fer a quiròfan. Recordo l'anècdota d'una pacient peruana, amb el nas andí, que va arribar amb la foto de Gisele Bündchen. Una genètica diametralment contrària. No és que no es puguin operar, és fer entendre al pacient fins a on es pot arribar. Explicar que no es poden complir expectatives no realistes.