Ja és possible transmetre el tacte a través d'Internet

Un nou estàndard per a la compressió i transmissió del sentit del tacte mitjançant Internet estableix les bases per a la telecirurgia, la teleconducció i noves experiències de joc en línia, entre altres aplicacions. El flamant estàndard HCTI (Haptic Còdecs for the Tactile Internet) és per al “tacte digital” el que són JPEG, MP3 i MPEG per a la transmissió i difusió d'imatges, àudio i vídeo.

Un consorci internacional liderat per la Universitat Tècnica de Munic (TUM), a Alemanya, ha publicat recentment un nou estàndard per a la transferència digital de dades tàctils, similar als utilitzats en les transmissions d'imatges, àudio i vídeo. Podria ser el punt de partida per al desenvolupament de múltiples aplicacions orientades a la “transmissió” del tacte mitjançant Internet, en camps com els videojocs, la realitat augmentada, la salut i la robòtica, entre altres.

Transmissions més eficients d'informació tàctil

Per reduir la quantitat d'informació a enviar en els intercanvis d'àudio, imatges o vídeo, els programes coneguts com a còdecs s'utilitzen per codificar i descodificar dades per a la seva transmissió: això permet que la transferència d'informació sigui més eficient. "L'estàndard IEEE 1918.1.1, publicat recentment per primera vegada, defineix un còdec com l'estàndard per a la transferència de dades tàctils", va explicar en una nota de premsa el professor Eckehard Steinbach, director de tecnologia de mitjans de la TUM.

Anomenat HCTI (Haptic Còdecs for the Tactile Internet), el nou estàndard compleix una funció similar a la de JPEG, MP3 i MPEG per a les imatges, l'àudio i el vídeo, respectivament. L'estàndard per a la transmissió d'informació hàptica o tàctil registra les sensacions dels moviments, és a dir la posició de les extremitats i les forces que actuen sobre elles, i la sensibilitat de la pell, per poder sentir paper o metall, entre altres possibilitats.

Aquests dos còdecs hàptics es complementen amb un protocol estandarditzat per a intercanviar propietats de dispositius, conegut com a protocol d'enllaç, en establir una connexió. D'aquesta manera, es fixa una norma per a intercanviar dades tàctils a través de dispositius preparats a aquest efecte, obrint un ampli camp d'acció per al desenvolupament de noves aplicacions.

Una nova onada d'innovacions?

A més, com els sistemes hàptics requereixen un bucle de dades, en el qual la informació passa en totes dues adreces, això suposa una exigència molt elevada per a la xarxa de comunicacions que transporta els paquets de dades. Gràcies al nou estàndard, les dades hàptiques es comprimeixen per reduir la velocitat de rellotge de la transferència d'informació a aproximadament 100 vegades per segon, un rang que s'acosta molt més al nivell de la percepció humana.

D'acord amb un article publicat a The Engineer, el nou còdec podria desencadenar una onada d'innovacions en àrees com el maneig a distància de robots, les cirurgies remotes, la teleconducció i conducció autònoma de vehicles, les proves “tàctils” a distància de productes en comerç electrònic i la retroalimentació hàptica en jocs i entreteniment amb tecnologies de realitat augmentada, entre moltes altres aplicacions a futur.