Els dermatòlegs adverteixen contra la faula del 'call solar': "Quan la pell es posa morena, està demanant socors"

Els metges rebutgen pràctiques com les del futbolista Marcos Llorente, que es va vanar a les seves xarxes de no utilitzar crema solar ni ulleres de sol

Turisme i sol a les platges de Lloret de Mar, Girona.

Turisme i sol a les platges de Lloret de Mar, Girona. / MARC MARTÍ

Beatriz Pérez

Els dermatòlegs veuen amb temor com 'influencers' i personatges famosos llancen, des de les seves xarxes socials, 'fake news' que neguen l'impacte negatiu que el sol exerceix sobre la pell. Fa uns dies el futbolista Marcos Llorente, format a les files del Reial Madrid i actualment integrant de l'Atlètic de Madrid, es va vanar a xarxes socials de no utilitzar crema solar ni ulleres de sol durant les seves vacances a Hawaii, arribant a qualificar d'"ignorants" als qui li advertien dels riscos per a la salut d'aquesta pràctica.

"Ara està molt en voga això del 'call solar', que és un terme que no existeix a nivell científic. El terme l'utilitzen els 'influencers' per dir que prendre el sol genera, de manera progressiva, una resistència de la pell a les cremades i al càncer. "I és justament el contrari", respon Alejandro Lobato, dermatòleg de l'Hospital de la Mar (Barcelona), que recorda que, com més gran és l'exposició al sol, major la cremada i més s'incrementen les possibilitats de melanoma i carcinoma, dos tipus de càncer de pell.

A Espanya es diagnostiquen més de 20.000 càncers de pell a l'any i la incidència ha augmentat un 40% en els últims quatre anys

Cada estiu, explica Lobato, són "recurrents" les 'fake news' entorn del sol. Fa anys, recorda, va aparèixer la moda de tapar la pell en algunes zones del cos perquè quedés, amb la cremada solar, un dibuix. "I ara està de moda el call solar. El problema del sol és que tu no veuràs els danys a cinc o 10 anys, segurament es veuran al cap de 15 o 20 anys. Hi ha un període de temps en què no veuràs les conseqüències", apunta aquest dermatòleg.

Certs 'influencers' sostenen que prendre el sol genera una resistència de la pell a les cremades i al càncer. "I és just el contrari"

Insisteix els dermatòlegs a "evitar al màxim" l'exposició solar descontrolada, així com no estar sota el sol en les hores centrals del dia (entre les 12 i les 19 hores), usar un protector solar mínim de 50 i utilitzar gorra i barrets.

"Estem diagnosticant cada vegada més càncer de pell en gent més jove i això pot estar relacionat amb les cabines de raigs ultraviolats", adverteix Lobato, qui afegeix que molta gent utilitza aquests espais per mantenir el bronzejat durant tot l'any. "Hi ha gent que les utilitza abans de l'estiu per preparar bé la pell i això és un error. Aquestes cabines moltes vegades estan en centres d'estètica i és com exposar-te a un carcinogen demostrat de càncer de pell. És súper important desaconsellar això en gent jove", insisteix aquest dermatòleg.

Lobato recorda que el bronzejat, "la qual cosa la gent busca", és en realitat un "signe d'alarma". "La pell està demanant socors, ja que s'està posant morena per evitar precisament que els raigs solars produeixin danys en les cèl·lules", diu.

La proposta de Sanitat

La ministra de Sanitat, Mónica García, va anunciar al maig que el Govern treballa perquè hi hagi dispensadors de crema solar gratis en llocs públics com a parcs, centres de salut, poliesportius o biblioteques. És una mesura que ja han aplicat països com Holanda. Espanya té uns 300 dies de sol a l'any, és per tant un dels països que gaudeix de més hores de sol però, com a contrapartida, es diagnostiquen més de 20.000 càncers de pell a l'any i la incidència ha augmentat entorn d'un 40% en els últims quatre anys.

"Estem treballant en la possibilitat que hi hagi un accés gratuït en determinades circumstàncies i en determinats llocs públics" perquè les cremes solars són un "producte de protecció a la salut" tenint en compte la "incidència" dels melanomes, va dir la ministra. Encara que aquests dispensadors no estaran disponibles aquest estiu a Espanya, aquesta és una de les pròximes iniciatives que té al cap posar en marxa perquè el "sistema sanitari ha de virar cap a mesures de prevenció".