Els tumors ja són la primera causa de mortalitat a les comarques gironines

L’any passat van morir 6.731 persones, un 3,81% menys amb una davallada més accentuada en les dones

Professionals de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’hospital Trueta fent una intervenció.

Professionals de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’hospital Trueta fent una intervenció. / ICS Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

En les últimes dècades, les malalties del sistema circulatori, entre les quals hi ha els infarts, ictus o la insuficiència cardíaca, eren les que provocaven més morts a les comarques gironines, amb l’excepció dels períodes de plena pandèmia de la covid-19. Però l’any passat, el càncer es va situar com a primera causa de mort, amb un 27,3% de les defuncions, seguida molt de prop per les malalties circulatòries (24,97%). Això va provocar que, per primera vegada, la taxa de morts per tumors fos superior al registre aconseguit per les malalties del cor, tal com va passar també a la resta d’Espanya.

Aquest canvi es deu, tal com anunciaven els experts, a l’increment de la incidència dels càncers, sobretot per l’envelliment de la població, a més de l’augment dels factors de risc, com ara la mala alimentació o el sedentarisme. Tot i que també és cert que en molts tumors han millorat la taxa de supervivència.

En concret, el càncer de bronquis i pulmó acumula la majoria de morts per tumors (345), seguit del càncer de còlon (158). Entre les defuncions per problemes al sistema circulatori, destaquen la insuficiència cardíaca (309) i les malalties cerebrovasculars (288).

Malgrat tot, cal tenir present que la mortalitat per càncer és bastant més elevada en els homes. L’any passat en van morir 1.099 a causa dels tumors, mentre que les defuncions de dones per aquesta causa en van ser 740. Per tant, la primera causa de mortalitat en les dones continuen sent les malalties circulatòries. L’any passat es van produir 855 defuncions, mentre que van morir 826 homes per patologies d’aquest tipus.

En tercer lloc, en general, hi va haver les malalties del sistema respiratori, amb 646, entre les quals destaquen les malalties cròniques de les vies respiratòries i, en quart lloc, les malalties del sistema nerviós amb 436-la meitat de les quals corresponen a l’Alzheimer. Seguidament, les malalties del sistema digestiu van causar 335 morts, els trastorns mentals i de comportament van causar 287 defuncions i les malalties dels òrgans ginecològics i urinaris, també 287.

Morts per pneumònia

Per altra banda, destaca l’augment dels decessos per pneumònia, que van registrar un increment accentuat, amb un 69% més de casos. Per contra, la causa de mort que més va baixar va ser la covid-19, ja que hi va haver un 70% menys de morts. 

Pel que fa a les causes externes de mortalitat, hi va haver 324 defuncions en total. Els ofegaments són la primera causa de defuncions, a diferència de la resta d’Espanya, on ho són les caigudes

Concretament, a les comarques gironines hi va haver 82 morts per ofegaments i la segona causa és el suïcidi, amb 62. Seguidament hi ha les caigudes accidentals (61), altres accidents (46) i els accidents de trànsit (42).

En definitiva, l’any passat van morir 6.731 gironins en total, segons dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mentre que el 2022, segons dades definitives, van morir 6.999 persones a les comarques gironines. D’aquesta manera, hi ha hagut una petita davallada de morts del 3,81%. 

Si es diferencien les dades per sexes, l’any passat van morir 3.542 homes i 3.189 dones; mentre que el 2022 van morir 3.581 homes i 3.418 dones. La davallada de morts és més pronunciada en les dones, amb un 6,7% menys, mentre que en els homes el percentatge només és un 1,09% inferior.