«L’etiqueta de portuguès melancòlic no em pesa, així tinc l’efecte sorpresa»

En un any en què l’(a)phònica de Banyoles celebra el seu vintè aniversari amb un cartell farcit d’artistes que han sigut fidels al festival tots aquests anys, el certamen s’acomiadarà demà a la nit amb l’actuació de Salvador Sobral, vell conegut de la casa, on va debutar el 2019 després d’haver guanyat Eurovisió. «Crec que la gent recordarà que vaig dur-hi molta festa i fins i tot rap, i ara en prometo més», diu Sobral, que acomiadarà aquesta edició a la Muralla amb la presentació del disc Timbre.

Salvador Sobral, el cantant de Berri Txarrak i Markooz s'afegeixen al cartell de l'(a)phònica

I és, malgrat que la cançó que el va fer popular arreu d’Europa, Amar pelos dois, era una balada intimista, el cantant lusità reivindica que té moltes més cares com a músic. «La gent sempre em veu com el portuguès melancòlic, però l’etiqueta no em pesa, així tinc l’efecte sorpresa. La cançó d’Eurovisió la faig sempre, però als concerts la gent es pensa que vindrà a veure només això i després es troben amb sorpreses i un punt boig», bromeja.

Després de BPM, un treball «una mica dens i obscur», Sobral presenta el seu quart disc d’estudi, Timbre, fruit d’un moment especialment bo en l’àmbit personal, amb el naixement de la seva filla, i acompanyat d’una banda de luxe amb artistes com Lucía Fumero, Magalí Sare o Eva Fernàndez. «És un disc lluminós i celebratiu perquè la meva filla ha posat molta llum a la meva vida i tenia ganes de fer música per ella, perquè poguessim ballar i cantar i compartir-ho amb la gent», explica en un català amb accent mallorquí perfecte, que remet als seus anys de formació a l’illa.

El títol fa referència al seu tret identitari, la veu, però també als diferents sons i textures de les onze cançons que el formen, interpretades en portuguès, espanyol i francès. «Amb cada llengua tinc una personalitat diferent, no només quan canto sinó també quan parlo. En anglès, com que tinc molts estímuls de les sèries americanes, potser soc més irònic, i, en canvi, el francès, com que la meva parella és francesa, per mi és una llengua més íntima i amorosa», diu el músic, que reconeix, això sí, que quan canta en la seva llengua materna, «passa alguna cosa especial». Promet que al concert de Banyoles hi haurà també temes en català, llengua que ha usat tant per versionar clàssics de Joan Manuel Serrat i Lluís Llach com per a una composició pròpia amb Marco Mezquida, El nostre amor vindrà.

El disc també li ha permès saldar un deute, dedicar una cançó al seu donant sis anys després del trasplantament de cor. El regalo que me hiciste està escrita en castellà, explica, perquè «necessitava distància». «En portuguès no la podria cantar sense plorar i la lletra sempre em sabotejava, no em sortia bé perquè era una cosa molt intensa i delicada i és difícil d’escriure, en castellà tinc menys pudor d’escriure una cosa que no estigui a l’altura de la situació», continua el portuguès.

Timbre inclou duets amb la seva còmplice habitual, la seva germana Luisa; amb Barbara Pravi, Silviana Estrada i Jorge Drexler, un dels seus ídols, a qui va conèixer abans de guanyar Eurovisió. 

Amb la mexicana Silvana Estrena canta De la mano de tu voz, un homenatge a la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz. «Li volia fer un himne, perquè és de les poques persones amb qui l’admiració ha passat a l’amistat a una relació pura entre iguals, però fer-la amb ella se’m feia estrany», explica.

Sobral està en un impàs a Lisboa, mentre es prepara per traslladar-se a Barcelona a l’agost, una decisió meditada que atribueix a diversos motius. «Hi ha una raó política, perquè no estic d’acord amb el govern portuguès i les mesures que pren en temes com el turisme, perquè ha aixecat totes les restriccions als apartaments turístics i fomenta les Golden Visa; però també d’amistat i musicals, perquè Barcelona està molt viva i jo vull ser dins d’aquesta bombolla musical per aprendre dels músics joves... és una aventura de provar-ho un any, si no surt bé, tornarem a París, on érem, o a Lisboa», explica l’intèrpret, que mai ha trencat els lligams amb Catalunya, perquè «els catalans no et donen el cor a la primera, te l’has de guanyar i llavors el tens de per vida».