200 anys de Policia Nacional a les comarques de Girona

La Policia Nacional compleix 200 anys. El dia 13 de gener de 1824 es considera la data de la seva fundació i una Reial Cèdula mostra la creació del primer cos de dimensió nacional de tot Espanya, s’anomenava la Policia General del Regne. Això converteix la Policia Nacional com el cos policial estatal més antic.

El seu naixement es va gestar durant el regnat de Ferran VII i la Reial Cèdula mostra l’estructura d’aquest cos policial: comptava amb una superintendència a escala central a Madrid i després, hi havia intendències i subdelegacions. 

En el cas de Catalunya hi havia una Intendència de la policia del Principat i per sota seu, les subdelegacions. Un document del març del 1824 mostra com l’anomenada província de Catalunya s’havia de configurar en 14 subdelegacions policies i d’aquestes n’hi havia tres de gironines: Figueres, Girona i Puigcerdà.

Un aspecte curiós són les atribucions que havia de tenir aquella policia acabada de crear. Entre les atribucions «privatives» de la policia hi havia formar padrons; expedir i visar passaports, entre altres. És a dir, tot allò relacionat amb la identitat de les persones. A banda d’aquestes competències específiques, en tenia «d’acumulatives» i que tenien a veure amb l’ordre i la seguretat urbana. 

Leoncio Martínez: Quaranta-quatre anys de servei des de Girona

Aquí hi ha atribucions curioses perquè són de tipus més arcaic com recollir gitanos sense domicili, sense sostre aptes per treballar i fills de família de refugiats i entregar-los a la justícia. També tenia competències per expedir permisos i llicències d’armes. Un fet curiós també és que calia vigilar les fronteres per terra i mar i arrestar aquells fessin obscenitats i blasfèmies contra el Rei, entre altres. També tenien una funció punitiva i se’ls instava a denunciar per exemple qui vengués carn o peix corromput, fruites i vins amb drogues. Un tema ara impensable és que a la policia se’ls donava vuit dies per poder portar els detinguts davant la justícia. I en cas de ser detinguts per conspiració, la policia se’ls quedava el temps que fos necessari. La Reial Cèdula ja preveu també sancions pels policies com ara la suspensió de les seves funcions en cas de faltes greus, entre altres. També hi ha el preu dels documents com ara el passaport: era de quatre rals si era per a viatjar pel Regne o de 40 en cas d’anar a l’estranger.

L’activitat policial a les comarques gironines es pot veure en documents extrets de l’arxiu comarcal de la Seu d’Urgell per part d’un inspector de la Policia. Per exemple hi ha un document de la Intendència de Policia de Catalunya del 1824 que s’envia a la subdelegació d’Urgell on s’informa que s’introdueixen persones de forma clandestina a la Jonquera. La Intendència demana vigilar aquest i qualsevol altre lloc per on pugui entrar gent a la Península, és a dir, es demana vigilar bé les fronteres. Això és l’any de la fundació del cos policial i ja s’insta als membres d’aquest policia que mirin bé els passaports i que si no tenen els requisits legals i visats no es deixi entrar.

Un altre document interessant, que pot semblar una anècdota, però que mostra com alguns problemes d’aquella època encara duren, és que el 1835 el Prefecte dels Pirineus francès escriu a la Subdelegació policial de Figueres on parlen sobre un home que han detingut diverses vegades a França i que viu per la zona d’Urgell. Demanen a la policia espanyola que eviti que torni a entrar un altre cop a França.

Aquests documents mostren que l’activitat ja era frenètica llavors. A Girona ciutat la implantació d’aquest cos policial de tipus urbà també va suposar la creació de diverses seus. Per exemple, en un ban del 1844 s’anuncia la creació de la comissaria de seguretat pública de la ciutat que es trobava al carrer de la Barca. A banda d’aquest edifici central n’hi havia quatre de petits en barris. Al llarg dels anys, la Policia va anar ocupant diversos edificis a la ciutat i normalment, s’instal·laven en seus governamentals. 

Una mostra d’això és com el 1835 s’instal·la a la pujada de Sant Martí, que era el Govern Civil i on actualment hi ha a Diputació. La comissaria es trobava la planta baixa, on hi havia el cos de guàrdia i els calabossos. En aquest punt de la ciutat s’hi van estar fins al 1958 quan s’inaugura el Govern Civil -antiga Delegació- situada a l’avinguda de Jaume I. Es va adequar una zona per a la policia i es va obrir una porta al carrer Grober, on durant anys hi va haver l’oficina del DNI. 

Amb el pas dels anys, aquest cos va anar canviant i en funció de l’època històrica també el seu nom. Es va anar professionalitzant i el 1978 una llei va crear un cos bicefàlic: hi havia el Cos Superior de Policia i el Cos de Policia Nacional, aquest últim era el que també s’havia dit als anys 50 com a Policia Armada: era de tipus militar -els anomenats «els grisos»- i anava uniformada. En canvi, el Cos Superior de Policia era civil i anava de paisà.

 La llei orgànica del 1986 va unificar ambdós cossos i finalment es va crear l’anomenat Cos de Policia Nacional, on ja hi havia les escales unificades, un sol uniforme, entre altres. En el cas de Girona ciutat per exemple ambdós grups van estar en edificis diferents durant anys. A l’actual comissaria provincial hi havia els antics armats i la resta eren al Govern Civil. Finalment, entre 1898 i el 1990 tots ja es van instal·lar a l’actual edifici de la plaça de Sant Pere. Tot i que es va mantenir oberta l’oficina del DNI al carrer Grober.

Fins llavors, la Policia Nacional va tenir seguretat ciutadana, però en desplegar els Mossos d’Esquadra el 1997, es van quedar sense aquesta competència i també l’ordre públic i l’oficina de denúncies.

Actualment, la província compta amb uns 380 efectius i té nou seus siguin comissaries locals, de fronteres o unitats d’estrangeria així com la comissaria provincial. Es dediquen a la lluita contra el crim organitzat, el terrorisme, estrangeria, la ciberdelinqüència i el tràfic d’éssers humans, entre altres.

Per celebrar aquests 200 anys de Policia Nacional, s’han realitzat actes des de principi d’any en diferents punts d’Espanya. El central de Catalunya es va fer el dia 13 de gener a Barcelona. En el cas de Girona està previst que aviat es faci un acte de record als policies que han perdut la vida per actes terroristes, entre altres. També s’ha commemorat l’efemèride amb la posada en circulació d’una moneda de dos euros i bitllets de loteria, entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint