Leoncio Martínez: Quaranta-quatre anys de servei des de Girona

Molts policies nacionals acabats d’obtenir el càrrec es traslladen a Catalunya a treballar, però n’hi ha una bona part que un cop ha fet les pràctiques decideix optar per una plaça al seu lloc o província d’origen. Això provoca que hi hagi poc arrelament dels efectius al territori català i en conseqüència, a les comarques de Girona. 

Hi ha, però, excepcions i una d’elles és la de l’actual comissari principal, cap provincial de la Policia Nacional a Girona, Leoncio Martínez. El mes d’octubre es jubilarà amb 65 anys i després d’estar 44 anys al servei del ciutadà des d’aquest cos de seguretat. La major part de la seva carrera l’ha exercit a les comarques gironines.

Leoncio Martínez va arribar a Catalunya amb vuit anys amb la seva família des d’un poble de la província de Guadalajara. Des de llavors no s’ha mogut d’aquest territori, va estudiar a Tarragona i quan va acabar COU es va plantejar el seu futur. A la seva família hi tenia un inspector de policia i això el feia «sentir orgullós que ho fos» i això el va temptar a seguir el seu camí, recorda. L’any 1979 va sortir l’oposició per ingressar al Cos Superior de Policia i va decidir provar-ho. Va aprovar, després va anar a l’escola de policia d’Àvila i el 1982 va fer les pràctiques, curiosament a Girona. El desembre d’aquell any va jurar el càrrec d’inspector de tercera, amb només 18 anys, i va haver de triar entre les places que havien sortit. 

200 anys de Policia Nacional a les comarques de Girona

Recorda que en aquell moment n’hi havia al País Basc i quan el terrorisme d’ETA era més cru. També tenia l’opció d’anar a Barcelona i la seva província, i és pel que finalment va optar. Va anar a Badalona i s’hi va quedar fins al juny del 1984. A continuació, ja va aterrar a Girona com a inspector de segona i posteriorment, el 1986, ja era inspector.

Així, Leoncio Martínez va anar escalant de posició i per exemple, el 2005 ja era inspector en cap i el cap de la Policia Científica aquí a la província. Des del 2017 es va convertir en comissari; comissari en cap d’Operacions provincial des del 2019 i a partir del 2020 és el comissari provincial. 

Feina vocacional

El 27 d’octubre serà el seu últim dia de feina i fent una mica de balanç, el comissari assegura que d’entrada ser policia ha de ser «molt vocacional i cal enfocar-ho com un servei públic». Assegura que s’ha sentit «molt a gust» d’haver fet gairebé tota la carrera a Girona. Un fet que afirma que té molts avantatges, sobretot perquè un policia que roman durant anys a una zona es coneix la gent i el territori.

Una mostra d’això és quan duia a terme les tasques de policia científica. Recorda com li demanaven consell la gent sobre per exemple com posar mesures de seguretat quan s’havia produït un robatori. Això és el que li succeïa quan treballava a la policia científica i feia les inspeccions oculars, que és la major part de la seva carrera, durant 30 anys. 

El comissari és conegut per especialista en identificació per empremtes. Recorda com anaven amb càmera analògica i com ara tot s’ha automatitzat, entre altres. El comissari té mil i una històries curioses, per exemple recorda un lladre a qui van anomenar el Persianes que va rebentar molts comerços a la ciutat de Girona. Aquest anava en Vespa des de Badalona i després robava a Girona. El policia recorda que tenien totes les seves empremtes, però els va fer anar de bòlit perquè no estava fitxat. Finalment, ho va aconseguir un dia que va anar a Badalona a veure els seus antics companys, allà el tenien fitxat i, per tant, va caure.

En canvi, hi ha un cas que no ha pogut resoldre i que el remou per dins, es tracta del crim de Jordi Bahí, un empresari que va ser trobat mort el 1988 a casa seva a Girona. El comissari explica que l’autor va deixar els dits de la mà amb sang gravats en una paret del pis de la víctima. Unes empremtes que també estaven en un got ben marcades. Tot i tenir clar que són de l’autor, aquest no s’ha pogut trobar. El comissari ha estat tota la seva vida policial buscant per totes les bases de dades possibles i si no hi ha un canvi abans que es jubili, quedarà de moment com un crim sense resoldre. 

Subscriu-te per seguir llegint