El canvi climàtic encoratja el debat sobre el decreixement al sector turístic

La pujada de les temperatures prolonga la temporada alta a la Mediterrània, però també incita els visitants a buscar noves destinacions amb més confort tèrmic

Marisa Goñi, directora del Diario de Mallorca, modera la taula en la qual participen Toni Riera, director de la Fundació Impulsa; Vicent Marí, president Consell d’Eivissa; Ana Mayor, vicepresidenta de Port Hoteles; i Sandra Espeja, directora de projectes a la Fundación Marilles.

Marisa Goñi, directora del Diario de Mallorca, modera la taula en la qual participen Toni Riera, director de la Fundació Impulsa; Vicent Marí, president Consell d’Eivissa; Ana Mayor, vicepresidenta de Port Hoteles; i Sandra Espeja, directora de projectes a la Fundación Marilles. / FERNANDO BUSTAMANTE

David Navarro

Quan les previsions apunten que Espanya tornarà a batre un nou rècord aquest any, amb l'arribada de més de 90 milions de visitants, cal fer la pregunta: quants turistes hi caben a Espanya? És necessari decréixer? Com afectarà la pujada de les temperatures als fluxos de viatgers?

Són algunes de les qüestions que s'han plantejat durant la taula dedicada a turisme i canvi climàtic del I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que se celebra fins dijous a València. Una iniciativa de Prensa Ibérica, en col·laboració amb la Fundació la Caixa. 

Moderat per la directora de Diario de Mallorca, Marisa Goñi, després de la feina feta els últims mesos per un consell d'experts, el debat ha servit per deixar clara la necessitat d'adaptar un dels sectors que aporta més riquesa al país -al voltant del 13% el PIB aquest any- a la nova realitat. 

En aquest sentit, el director de la Fundació Impulsa, Toni Riera, no ha dubtat a assegurar que el sector turístic es troba en un moment de "sobredemanda" i que l'evolució present i futura d'aquest negoci no es pot aïllar del fenomen del canvi climàtic. "El confort tèrmic és rellevant a l'hora de prendre decisions. Sabem que a partir de 39 graus de confort tèrmic els turistes canvien les seves decisions, que, per exemple, si s'assoleixen aquests 39 graus a Cadis, hi hauria un desplaçament de turistes cap al Nord d'Espanya", ha assenyalat el també catedràtic universitari.

També ha citat una enquesta realitzada a les Balears que assegura que el 47,8% dels turistes estaria disposat a canviar els seus patrons de viatge pel canvi climàtic i que, per cada grau addicional a aquests 39 graus, està disposat a gastar-ne fins a 9, 6 euros més en el viatge.

Els hotels no ho noten

Davant els estudis que alerten del possible desplaçament del flux de turistes a destins menys càlids, els hotelers asseguren que no perceben cap fuita de clients en temporada alta. "Al contrari, en cas que hi hagués una pujada de temperatures ens podria ajudar a desestacionalitzar la demanda i posar en valor aquests mesos fora de la temporada alta, com són la primavera i la tardor, on ja estem veient millors dades", ha assenyalat la vicepresidenta de la cadena de Benidorm Port Hotels, Ana Mayor. 

A més, ha insistit que, més enllà de les qüestions climàtiques, la demanda es veu afectada per tot un conjunt de factors que van des de la pujada de les tarifes mitjanes –enguany s'han encarit un 10%– o el comportament de les aerolínies. En qualsevol cas, també ha deixat clar el compromís del sector amb la sostenibilitat i la descarbonització com a una de les claus per a la seva viabilitat futura. 

Davant d'aquesta situació ha estat el president del Consell d'Eivissa, Vicente Marí, que ha hagut de respondre la pregunta de la moderadora sobre si la tecnologia serà suficient per aconseguir aquesta sostenibilitat del sector o cal introduir el debat del decreixement. "Hem de créixer, però en oferta il·legal", ha assegurat el polític, després de lamentar que "l'intrusisme a gran escala ha fet saltar l'equilibri social (a l'illa) i ha derivat en una manca d'habitatge i que el turisme sigui percebut com una cosa negativa". 

Així, Marí ha explicat que els darrers anys Eivissa ha perdut 10.000 places d'oferta reglada per la baixa d'hotels o la modernització d'establiments, que han reduït la capacitat en favor de més qualitat, però "l'oferta il·legal s'ha incrementat en una xifra molt més gran". 

En aquesta mateixa línia, el president del Consell d'Eivissa també ha destacat la necessitat de reduir les emissions, per la qual cosa ha defensat la iniciativa que ha pres l'illa per regular l'entrada de vehicles particulars, que s'ha duplicat en quatre anys els mesos de temporada alta. 

Cuidar el mar

També la directora de projectes de la Fundació Marilles, Sandra Espeja, s'ha mostrat partidària del decreixement, però no només en nombre de visitants, també en "petjada ecològica", per la qual cosa ha considerat fonamental mesurar la "capacitat de càrrega" de les destinacions.

Sobre això, Espeja també ha apuntat la necessitat d'"invertir a cuidar el mar, perquè sense ell no existiria el sector turístic i perquè és un clavegueró de carboni per al planeta". En concret, la fundació de què forma part planteja destinar l'1% dels pressupostos a millorar aquest element, amb plantes de protecció i recuperació d'espècies vulnerables, de millora de la qualitat de l'aigua o de pesca sostenible, entre altres aspectes. 

Reparar el passeig?

Al debat també s'han posat sobre la taula algunes qüestions difícils amb què es comencen a topar les administracions davant els efectes de la pujada de les temperatures i del nivell del mar. "Si es trenca una passejada per efecte de les onades, ¿s'ha de reparar o canviar la línia de costa?", ha plantejat la moderadora. Una pregunta a què el president del Consell d'Eivissa ha respost assenyalant que caldrà analitzar cas per cas, i “en alguns caldrà reparar i en altres canviar aquesta línia”. 

Per la seva banda, Toni Riera ha insistit que el 93,7% dels turistes estan disposats a pagar fins a vuit euros més per eliminar la seva empremta de carboni, segons els estudis que maneja la seva fundació, i que en general són els viatgers de més edat i les dones els més proclius a gastar més per viatjar de manera més sostenible. "Caldrà dirigir-se a aquest tipus de turista", ha assenyalat com a via d'actuació. 

Finalment, la vicepresidenta de Port Hotels ha recordat que, a més d'ambiental, la sostenibilitat ha de ser "social i econòmica", i que cal tenir cura dels tres pilars per tornar a connectar amb la població local i tallar els indicis de turismofòbia que es perceben en algunes destinacions. "Tenim el gran repte de tornar a enamorar els nostres veïns i mostrar que el sector turístic és el gran motor que estira l'economia", ha defensat l'hotelera de Benidorm.