Dos terços de la població espanyola, exposada a nivells perillosos de contaminació

Dos terços de la població espanyola -gairebé 33 milions de persones- van estar exposats el 2023 a nivells de contaminació que excedeixen els nous límits aprovats per al 2030 pel Parlament Europeu, segons un informe d’Ecologistes en Acció. 21.000 persones moren l’any per pol·lució atmosfèrica, segons recull l’estudi, basant-se en xifres dels organismes europeus. Els resultats mostren que les principals àrees urbanes espanyoles van incomplir el nou límit legal anual del diòxid de nitrogen, el contaminant més relacionat amb el trànsit.

Madrid i Canàries, ciutats

Segons les dades, el 2023, que va ser el segon any més càlid des que es disposa de registres, es van produir nombrosos episodis de contaminació per partícules i per ozó, essent Madrid i les Canàries les ciutats amb les pitjors dades. Tot i això, durant el 2023 la qualitat de l’aire a Espanya ha millorat amb una reducció significativa dels nivells de partícules en suspensió, diòxid de nitrogen i ozó troposfèric, en percentatges que oscil·len entre el 7% i el 31% respecte a les mitjanes del període 2012-2019.

La caiguda de la contaminació és deguda a l’evolució de l’activitat econòmica després de la pandèmia, ja que el consum de combustibles fòssils i electricitat es va reduir i les fonts renovables van cobrir més de la meitat de la demanda elèctrica, limitant les emissions de les centrals tèrmiques de gas. Considerant la normativa encara vigent, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels obsolets límits legals actuals es va reduir a 2,9 milions de persones, un 6% de la població total, repartides entre les Canàries, la Comunitat de Madrid, l’interior de Catalunya i Villanueva del Arzobispo (Jaén); i la superfície exposada a nivells de contaminació que fan malbé la vegetació va assolir 84.000 quilòmetres quadrats, una sisena part del territori.

Problema sanitari

Des d’Ecologistes en Acció assenyalen que la contaminació de la qualitat de l’aire «s’hauria d’abordar com un problema sanitari de primer ordre», ja que segons l’Agència Europea de Medi Ambient, el 2021 van morir prematurament fins a 21.000 persones a Espanya per malalties agreujades per la mala qualitat de l’aire, 10.000 en episodis d’alta contaminació, segons l’Institut de Salut Carles III. Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire són obligatoris segons la legislació vigent, però una desena de comunitats autònomes continuen incomplint l’obligació d’elaborar-los per rebaixar l’ozó a les zones on s’excedeixen els límits legals. «Les administracions s’han de posar les piles i actualitzar els plans de reducció de la contaminació amb els nous límits», declara Juan Bárcena, d’Ecologistes en Acció.

Per dur a terme l’informe, han analitzat les dades recollides a 785 estacions oficials de mesura instal·lades a tot l’Estat, entre elles, les dels principals aeroports i ports estatals.

D’altra banda, l’últim informe Lancet Countdown dona una dada important en una de les anàlisis més exhaustives sobre els impactes de la crisi climàtica en la salut de la població, les morts atribuïbles a la contaminació s’han reduït els darrers 20 anys. Concretament, aquelles atribuïbles a les partícules fines (PM 2,5) derivades de la crema de combustibles fòssils. Aquesta xifra mostra fins a quin punt són d’importants les polítiques per reduir la pol·lució a les ciutats però, alhora, recorda el problema que suposa la contaminació per a la salut ciutadana. Avui s’estima que respirar aire brut provoca al voltant de 250.000 morts prematures a l’any al conjunt d’Europa.

Malalties respiratòries

L’última gran anàlisi sobre la qualitat de l’aire europea i el seu impacte en les estadístiques de mortalitat apunta al diagnòstic següent. Entre els anys 2005 i 2020, el nombre de morts directament atribuïbles a la pol·lució s’ha reduït un 59% al conjunt d’Europa. La zona on s’ha observat més aquest fenomen és l’est d’Europa, ja que es tracta d’una de les regions en les que proporcionalment més s’ha reduït l’ús de combustibles com el carbó per a la producció d’energia.

«Una civilització intel·ligent no posaria el seu menjar en plàstic»

Al sud i al nord d’Europa, en canvi, tot i que en un primer moment es va registrar una millora notable d’aquest indicador, els darrers cinc anys s’ha registrat un repunt de les taxes de mortalitat.

Segons apunten els autors d’aquesta anàlisi respirar aire contaminat és un dels factors de risc més importants per desenvolupar malalties respiratòries (com asma, bronquitis crònica, malaltia pulmonar obstructiva i pneumònia), patologies cardiovasculars (com malalties del cor, arítmies, insuficiències cardíaques i ictus) i diversos tipus de càncer entre la població. També destaca com una de les principals causes de mortalitat prematura a les ciutats.

Detecten un augment d'ingressos per patologia respiratòria derivats dels pics de contaminació

El 80% dels habitants del planeta reclama més implicació climàtica als governs

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) acaba de publicar l’enquesta independent més gran d’opinió pública sobre el canvi climàtic i, entre els seus resultats, hi ha que el 80% dels habitants del planeta vol que els seus governs impulsin més acció climàtica. A l’estudi hi han participat 75.000 persones de 77 països, que representen el 87% de la població mundial.

L’estudi també revela que el 86% vol que els seus països deixin de banda les diferències geopolítiques i treballin junts davant del canvi climàtic. «El nivell de consens és especialment sorprenent atès el context mundial actual de conflictes i nacionalisme a l’alça», ressalta l’organisme internacional.

Les oficines embruten l’aire de les ciutats més del que es creia. Els sistemes de refrigeració i calefacció -coneguts per les sigles HVAC- amb què les empreses tracten de garantir el confort tèrmic, així com els mateixos empleats amb la seva respiració, els seus desodorants, perfums o locions, produeixen grans quantitats de compostos orgànics volàtils (VOC ) que actuen com a destructors d’ozó i poden arribar a tenir greus impactes en la salut de la població que els respira. Així ho afirma un grup d’investigadors de la Universitat Purdue, a Indiana (EUA), que en un article compara aquestes emissions contaminants amb les que produeix, per exemple, el trànsit rodat dins de les ciutats.