El nom de Josep Tarrés

Josep Tarrés i Fontan ha merescut l’honor d’una placa que porta el seu nom i se situa al Jardí de la Torre Gironella, on culmina una muralla de Girona. És una ocasió d’aquelles de total encert per part de tothom que treballa al voltant de Nomenclàtor, el grup que elabora i trena recordatoris, mereixements i emplaçaments, tot benvingut a Girona.

Josep Tarrés i Fontan ( 1929-2011) escriptor, poeta i activista d’incomptables objectius, uns signats, altres anònims (per exemple, pessebrista entre els fundadors, anys 40) esperit creatiu de notables singularitats que en aquest espai de paper no es poden detallar; només com a mostra, recordar que quan va aparèixer el llibre Cinc poetes de Girona –i un d’ells era Josep Tarrés– en aquell temps grisenc i negrós algú es va estranyar: ah, però tenim poetes?...

El lloc on va col·locada la nova placa s’escau plenament a la personalitat i circumstància del gironí que ara es recorda. La Torre Gironella era el punt final d’aquella seva creació teatral molt celebrada que es deia «Pessebre Gòtic» i ens feia descobrir les possibilitats d’aquell Passeig Arqueològic, l’excessiu monument que ens havien acabat de construir, anys 60. Tarrés va posar proximitat i esperit, calidesa, a la serietat de tanta pedra de monument.

Un altre dia, amb la seva fantasia inacabable, feia aparèixer «la guàrdia del Portal de Sant Cristòfol» en els seus llibres de poesia de refinada edició. Ja més cap aquí en el calendari cultural de la ciutat, Temps de Flors anava creixent en gràcia i saviesa comptant amb els projectes i les mans de Josep Tarrés. Emprendre el camí de Torre Gironella aquells dies de maig era trobar-hi una renovada sorpresa feta de flors, llum, color, música, i sobretot una creativitat personal i intransferible en un clos que aconseguí fer-se inseparable del nom de Josep Tarrés i col·laboradors. Torre Gironella convertia el nom d’una fortalesa ruïnosa en un estudi d’alta creació. Aquell esperit queda escrit a la placa amb fidelitat.

Justament ara fa poc temps, a l’altre extrem de la mateixa muralla gironina, a tocar el Jardí de la Infància, s’inaugurava una altra placa identificativa amb el nom de Narcís-Jordi Aragó i Masó. Ells dos, Aragó i Tarrés, els dos gironins ara reconeguts, han estat contemporanis, grans amics, col·laboradors i capdavanters en incomptables tasques i projectes culturals. Tanmateix, ells dos representaven dos estils i maneres de realitzar cultura, diferents, però sí que coincidien en l’apassionament, dedicacions personals i preferències pel treball de la cultura a una ciutat, aquesta. Ara tots dos comparteixen record i homenatge en espais de la mateixa muralla, l’un a la Girona de tocar el riu, plaça de Narcís-Jordi Aragó i Masó, i l’altre, rostos amunt, jardí de Josep Tarrés i Fontan. Aquesta muralla i aquests noms aquí ressaltats donen tot un aire fresc a la ciutat educadora: aquella construcció pesada i defensiva tan feixuga del mal temps antic es veu honorada -anava a dir que se sent redimida- amb unes plaques de bon recordar que són i representen edificacions de pau, recordatoris del compromís cívic que sempre cal transmetre. n

Subscriu-te per seguir llegint