Poc debat polític i molt soroll electoral

Alguns mitjans diuen (diuen,...) que en la passada campanya electoral quasi no es va parlar d’independència, ni de l’amnistia. Que s’ha parlat més de gestió. Si ells ho diuen. Doncs discrepo i, per cert, potser no s’ha parlat d’amnistia, però déu-n’hi-do d’independència, on com sempre la proposta federalista està absent. No ens enganyem amb la victòria del PSC, si l’statu quo continua inamovible.

Però anem al gra, els partits són experts a parlar de tot i prometre més, però ocultant les moltes «patates calentes» que s’arrosseguen fa temps, i que uns per acció i altres per omissió, no posen damunt la taula, negre sobre blanc amb compromisos concrets, per incentivar anar a votar.

1. Megacamions. Notícia apareguda al bell mig de la campanya, però tapada pel soroll d’aquesta (...). Catalunya adopta una normativa que permetrà la circulació de grans camions de doble tràiler, de fins a 32 metres d’allargada! Circular per les carreteres catalanes, autopistes i sobretot l’AP-7. Quan resulta que el que s’hauria d’anar és en direcció contrària, o sigui afavorir el transport de mercaderies per ferrocarril. Si ja era baix el percentatge que tenim a Espanya (i més a Catalunya), amb un 4%, sent la mitja europea d’un 17% i per posar un exemple estratosfèric un 40% Àustria, ara encara augmentarem més les emissions per carretera? S’ha debatut aquesta nova normativa en la campanya electoral? No.

2. L’emergència climàtica. S’ha parlat molt, criticat, escrit sobre les mesures de sequera. Però més per desgastar, sense fer propostes concretes. S’ha utilitzat i engrandit la sequera per no comprometre’s amb aspectes que sí són rellevants en la pròxima legislatura. Per exemple i ho vinc explicitant repetidament, capgirar, modificar o canviar (i no només el nom), no ja la Conselleria d’Acció Climàtica com demanen algunes entitats, aspecte que també s’ha obviat, sinó el més important, anar al terreny d’on surten els grans dèficits tant amb relació a la transició energètica (a la cua d’Europa en energies renovables), com en relació amb la prevenció de riscos i en concret als plans d’emergència. O sigui?: la PER -Ponència d’Energies Renovables- un organisme opac que s’ha de capgirar de dalt a baix, renovar totalment els seus membres i modificar els criteris d’avaluació ambiental. Doncs està pràcticament segrestada pel lobby «conservacionista», sense cap mena de visió de conjunt, ni territorial, ni de solidaritat ambiental, on l’única solidaritat es dona amb els animals (siguin àligues cuabarrades o tortugues), alguns pagesos locals i sobretot els col·lectius i plataformes Nimby. Sembla que el problema de les emissions, l’escalfament, la salut ambiental de la població, la contaminació, l’augment de la morbiditat i mortalitat de la població, no vagi amb ells. El mateix podríem dir del Procicat, un organisme sempre opac, que té plenes competències en matèria de protecció civil i emergència climàtica, i que brilla per la seva absència en el marc de la prevenció de riscos. Que a hores d’ara encara el 60% dels ajuntaments de Catalunya no tinguin o tinguin caducat el seu pla d’emergència és un escàndol. Algun compromís amb els refugis climàtics? No.

3. La IA. Ja fa mesos, per no dir dos o tres anys, s’està advertint dels perills i riscos d’aquesta nova tecnologia. No ha de ser motiu de debat regular-la més a Catalunya, atès que la normativa europea i espanyola són molt laxes per no dir ridícules? No interessa debatre i fer propostes concretes de com regular-la més, entre altres coses, no ja per problemes ètics, de destrucció d’ocupació, de terreny adobat per la suplantació d’identitats, més notícies falses, etc., sinó per alguna cosa que se silencia, com és l’augment d’emissions de CO₂ i de consum d’aigua donat que és una tecnologia que requereix entre 5 i 10 vegades més d’energia i aigua? Algun compromís a la recent campanya? Cap.

4. El turisme. Si s’ha parlat molt del turisme en abstracte i molt del Hard Rock, que ha fet d’element de distracció per no abordar el problema de fons. Si com s’ha dit en campanya, no interessa més que al 16% de la població, per què es converteix aquest problema, en el gran problema de Catalunya? No serà una cortina de fum? Quan a la vegada el gran problema de Catalunya, sobretot a zones turístiques de costa, és la massificació turística, la gentrificació, els pisos turístics, etc. L’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, han regulat la penetració de plataformes com Uber i Cabify. La Generalitat i els partits que pretenen governar no poden fer el mateix amb Airbnb i els pisos turístics? Algú ha proposat apujar les taxes turístiques?

5. Rodalies. L’escàndol més gran que arrossega Catalunya des de fa més de 20 anys, amb uns dèficits, uns impactes, uns perjudicis, queixes, denúncies i renúncies, en favor del vehicle privat. Però continuen passant els anys, i el més calent a l’aigüera elecció rere elecció. Algun ultimàtum?

6. Corredor mediterrani. Una infraestructura ferroviària repetidament demanada on van passant els anys i on totes les institucions podrien d’una vegada plantar-se. Molt necessària per al transport de mercaderies i la reducció de camions per l’AP-7 que és una carretera a l’infern. Què s’ha dit a la campanya electoral?

7. Immigració. S’ha evitat completament, per no donar arguments a l’extrema dreta. Però es pot ignorar o obviar que a més turisme, més mà d’obra barata, més immigració i devaluació del mercat de treball, fent perillar les pensions?

No ens sorprenguin l’abstenció, per cert, silenciada per TV3 tota la nit electoral, ignorada també pel gruix dels partits, ni tampoc l’augment de l’extrema dreta.n

Subscriu-te per seguir llegint