La política: una ocupació digníssima

Malgrat la desconfiança generalitzada que, popularment, se sol manifestar respecte als polítics «professionals», és a dir respecte a les persones que es dediquen i viuen de la política, cal recordar que la política és un factor de sociabilitat, de cooperació i de convivència imprescindible. Certament que en l’àmbit de la política s’han produït i es produeixen anomalies i actuacions innobles i reprovables com corrupteles, abús d’autoritat, nepotisme, promoció personal i econòmica, amiguisme, a semblança del que també passa en els altres àmbits de la nostra societat.

Però també és cert que en el terreny de la política caldria una major dosi d’honestedat, integritat, exemplaritat i d’ètica, avaluant la trajectòria cívica i social dels que opten a representar, des de les diferents opcions polítiques, als seus conciutadans. I no només per qüestions de moral o ètica, que també, sinó per responsabilitat social, per compromís amb la funció de servei públic i per coherència amb el que públicament acostumen a dir i defensar.

Cap polític defensarà la corrupció, però hi ha hagut polítics que l’han practicat. Cap polític reclama privilegis respecte als seus conciutadans en les campanyes electorals, però quan se’ls atorguen no hi renuncien pas, sinó que en gaudeixen sense cap mal de consciència. Cap polític s’atreviria a defensar en públic que, un cop ha tastat l’exercici d’un càrrec o responsabilitat pública, amb una retribució envejable, se li ha de garantir continuïtat en un altre càrrec o un consell d’administració d’una poderosa empresa. I són aquestes anomalies, i d’altres, les que fomenten la desafecció dels ciutadans respecte a la política, monopolitzada pels partits i les seves burocràcies. Tampoc s’acaba d’entendre per un ciutadà corrent que l’exercici d’una responsabilitat política, amb poquets anys, origini privilegis com el dret a una pensió privilegiada, superior en molt a la de qualsevol treballador, amb més de 40 anys de treball cotitzats.

Caldria que totes aquelles persones que opten per dedicar alguns anys de la seva vida a una tasca tan digna com la de servir els seus conciutadans des de la política, assumissin que aquesta tasca és provisional i limitada en el temps i que no hauria de comportar altres privilegis o prebendes més enllà de l’exercici del càrrec. S’ha d’entendre i assumir que sempre és un honor l’exercici d’una responsabilitat política, que confereix autoritat i dignitat. Per això, sense dilació, seria convenient que els partits facilitessin una reforma del procés electoral perquè els ciutadans poguéssim elegir persones i no llistes tancades. Hi hauria moltes sorpreses.

I acabo amb la idea expressada al principi: la política és responsabilitat de tots els que integrem la societat, i els que tenen el privilegi de representar als seus conciutadans han de fer honor a aquesta ocupació digníssima, servint amb honradesa, integritat, transparència i dedicació solidària. A la política s’hi ha d’anar per a servir, no per a servir-se’n. I, al mateix temps que critico i acuso als que fan de la política un modus vivendi, vull retre homenatge a les moltes persones que fan honor a la digna funció d’ocupar-se de la cosa pública, en interès i el bé de tots, malgrat els escàndols reiterats i lamentables de gent indigna que desprestigien la política. n

Subscriu-te per seguir llegint