Orfes de l'imaginari comú

Els alumnes que s’examinen ara a la Selectivitat ja poden esquivar les preguntes sobre les lectures obligatòries de Batxillerat, un primer pas per, a partir de l’any vinent, suprimir-les del tot. «Les lectures no desapareixen, passaran a ser escollides pels centres», matisava la consellera d’Educació fa poc, argumentant a favor de l’autonomia de les direccions, que podran seleccionar les obres i fer nous itineraris.

La literatura que promou el Departament deu ser la primera que escull la seva tradició i la serveix al gust del consumidor. És evident que el cànon hi és per corrompre’l, per debatre’l, per obrir-lo amb ulls actuals a tot aquell que n’ha sigut exclòs durant segles, però d’aquí a poder triar què s’aprèn, hi ha un tros.

Ningú es morirà per no haver llegit La plaça del Diamant o no haver acostat mai el nas a un text dramàtic. Ningú. Però, com a societat, ens podem permetre trencar la cadena de transmissió i que pugi tota una generació sense haver accedit a les obres canòniques amb l’acompanyament d’un professor que guiï i ajudi a entendre els tòpics, els recursos literaris i les capes de significat que hi ha al darrere? Una generació sense un imaginari comú que va més enllà de les lletres, perquè es ramifica cap a l’art, el context històric o l’evolució de les relacions humanes?

De veritat volem educar una generació que sàpiga qui eren Romeu i Julieta -perquè nosaltres no, però les cultures potents sí que venen bé els seus referents- però no Tirant i Carmesina o que no hagi vist que les relacions de submissió que proclama el reggaeton no disten de l’abús de Sebastià cap a Marta a Terra baixa?

Subscriu-te per seguir llegint