Opinió

El supermercat Dalí

La casa Giralt Ventola, en una imatge d'arxiu.

La casa Giralt Ventola, en una imatge d'arxiu. / SANTI COLL

Quan els experts parlen de Salvador Dalí sempre diuen que és indestriable del seu paisatge, un missatge que, clarament, ha quedat. La Fundació Dalí va tancar el 2023 amb un 16% més de visitants que el 2022, i 7 milions d’euros de superàvit que, diu el seu president, Jordi Mercader, s’han d’invertir «en cultura». Ho va afirmar en una trobada amb la premsa a Barcelona, en què va retre comptes i va dissipar dubtes.

Si l’any passat a partir d’unes declaracions seves es va interpretar que s’estudiava obrir un quart Museu Dalí a Catalunya (traducció des dels grans mitjans: a Barcelona), enguany va ser rotund: «El que fem ho farem al Triangle Dalinià, fer-ho fora en diluiria la potència». I de les paraules als fets, perquè s’han invertit 7,6 milions d’euros en la compra de la Casa Giralt Ventolà per ampliar el Teatre-Museu sense desvirtuar-lo.

Empresari com és, va deixar-ho encara més clar: «La fundació no es pot expandir com ho fa un supermercat». És a dir, que continuarà fent activitats a Barcelona, però no alterarà l’ecosistema dalinià instal·lant-s’hi. «No sabeu el que costa dur gent fora de les grans capitals», va continuar, subratllant l’esforç que s’ha fet per salvar les dificultats per fer arribar a Figueres i Púbol. No a Portlligat, perquè «anar fins a Cadaqués és més fàcil». El camí és ben recte, ja se sap.

Li va donar la raó l’únic periodista de la quinzena que eren a la sala que no havia estat mai als Museus Dalí. «Queden tan lluny de Barcelona!», es va excusar.

Geografia a banda, està clar que els números avalen l’aposta de la fundació pel triangle i la referma la voluntat de sumar nous espais a Figueres. Ara només queda que a la idea que només es copsa la magnitud del geni en el seu context se n’hi afegeixi una altra: hi ha vida més enllà de la ciutat comtal.

Subscriu-te per seguir llegint