Què és i què pot amagar el Plemcat

El Plemcat sembla la història d’un «ecocidi» anunciat: és un projecte que encara està en tramitació a Madrid i que s’ha quedat sense finançament per culpa de la manca d’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de 2024 (que ha ajornat la signatura del contracte amb les empreses participants, inicialment prevista pel 9 de maig), però els seus apòstols van anunciant la seva bona nova a pobles i poblets de Girona. Fins i tot els propietaris de terrenys pel que passarà la línia d’evacuació han començat a rebre cartes per iniciar els tràmits d’expropiació. No hi ha res aprovat i ja volen expropiar. En tot cas el cronograma del Plemcat preveia començar la construcció al tercer trimestre de 2024, desig absolutament impossible a les dates que estem. 

El Plemcat es publicita com «la plataforma d’R+D+I en energies marines de Catalunya». Tot està sota l’impuls de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), fundació que entre altres patrons (tal com s’explica a la seva web) acull empreses com Endesa, Naturgy i Enagas, reconegudes ONG del món ambiental i sense gens d’interès en el desenvolupament de parcs eòlics marins.

Fetes les presentacions, pel que sembla el Plemcat és una plataforma d’assaig per la renovable marina flotant. Pretenen instal·lar tres aerogeneradors, amb una altura de 261 m, d’una potència màxima de 30 MW i amb una boia flotant de quasi 500 Tm per endollar els cables de cada plataforma i després enviar l’energia a terra mitjançant un cable submarí de 25 km, que diuen anirà soterrat al llarg de tot el seu recorregut. A la boia s’instal·laran tota una sèrie de sensors per estudiar el medi marí.

Però aquest humil articulista, en la seva ignorància, es pregunta què volen experimentar exactament. Que són capaços de construir les andròmines i que suren? A veure, això que venen com innovació resulta que a Noruega (per només dir un exemple) n’acaben d’inaugurar un i se suposa que tot això ho tenen experimentat. Oferir una plataforma flotant a la mar Mediterrània com a laboratori d’assajos per a l’avenç i la validació de l’eòlica flotant, energies marines i altres activitats tècniques relacionades? Si l’objectiu fos aquest, ni calen tres aerogeneradors més alts que la Sagrada Família, ni una boia flotant ni 25 km de cables: n’hi ha prou amb instal·lar una boia oceanogràfica-meteorològica de les moltes que hi ha al mercat. Volen avaluar l’impacte ambiental d’un parc eòlic d’aquesta mena? Estem d’acord, només que caldria un compromís de quants anys d’observacions es necessitarien per unes conclusions objectives que es poguessin traslladar al parc industrial, que almenys una de les empreses del Plemcat té pensat fer allà mateix. Curiós si més no. També és possible que vulguin assajar fins on arriba la paciència dels ciutadans de l’Empordà davant una agressió sense precedents al seu paisatge. Si fos aquest l’objectiu, corren un risc evident que el tastet experimental acabi per a convèncer a tothom que aquest no és el camí per la transició energètica.

Això sí, un conseller gironí, «in articulo mortis» administratiu, no dubta a titllar en públic de nimbys als científics, plataformes i ciutadans que ens oposem, amb raons mil vegades exposades, a una iniciativa que tot just representa un 10% dels escenaris d’energies renovables que la mateixa Generalitat planteja per a Catalunya en el marc del Proencat. Estem segurs que hi ha altres alternatives, fonamentades a l’estalvi energètic i a la producció segregada, que pot abastir la mateixa quantitat d’energia que es pretén aconseguir amb el parc industrial al mar de Roses. Llavors, si el disseny del Plemcat està sobredimensionat pels objectius que els mateixos impulsors es plantegen, què pretenen amb la seva implantació, a la que tants esforços hi esmercen? Ara entro al terreny de les hipòtesis, que espero que el temps em desmenteixi. Però penso que amb aquest projecte es pretén facilitar l’entrada als parcs industrials, obrir la porta (allò que en espanyol es diu «poner un pica en Flandes»), començar una transformació del paisatge i de la biodiversitat perquè després sigui més fàcil argumentar que donat que ja hi ha una petjada eòlica, no passa res per incrementar-la. Una mica el procés viscut a la Terra Alta, on primer van ser uns pocs aerogeneradors (que no es van titllar d’experimentals) i ara tot el paisatge està farcit de molins; malgrat això, ha continuat la despoblació de la comarca. I també pot servir perquè la Generalitat tregui el nas a un àmbit (després que no va al·legar en l’elaboració dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim), que en el cas de superar el 50 MW seria de regulació estatal.

Vendre al Plemcat (com fan els promotors) dient que és la via per a «posicionar el sector R+D+I de Catalunya com a líder en eòlica flotant i ciències i tecnologies marines entre els països mediterranis», fa passar vergonya a qui coneixem una mica quin és l’estat de la qüestió en l’àmbit europeu i també mundial.

Tot apunta que tenim Plemcat per temps. Per això l’oposició (científica i ciutadana) al Plemcat serà més ferma que mai: no tant pel que representa com pel que facilita.

Subscriu-te per seguir llegint