Opinió | la gÀrgola

Observant la rua

Tres ciclistes circulant pel pont de l’Areny de Girona el mes passat. | MARC MARTÍ

Tres ciclistes circulant pel pont de l’Areny de Girona el mes passat. | MARC MARTÍ

Degut a motius personals que no fan el cas, darrerament utilitzo el vehicle amb més assiduïtat pels carrers de Girona com si d’una mena d’Uber es tractés, la qual cosa em permet, és clar, fer algunes observacions que m’ha semblat oportú compartir amb els amables lectors/es d’aquest diari. Vagi per endavant que no es tracta d’una generalització que seria injusta, però almenys poden servir per obrir els ulls vigilants dels qui han de vetllar perquè la via pública sigui l’espai comú de tots i per a tothom.

En primer lloc, la qüestió de moda en el debat ciutadà: l’allau de ciclistes que ens trobem no només pels carrers de Girona sinó per les carreteres de la província, ja sigui pujant als Àngels o anant per la C-65 cap a Sant Feliu de Guíxols. Vaig tractar aquest tema a mitjans de maig en el sentit més aviat positiu de la seva presència entre nosaltres, cosa que reafirmo, particularment després de comprovar que alguns establiments del sector hoteler com el renovat Sa Punta de Begur han apostat decididament per atraure aquest tipus de turisme de dues rodes a diferència de les opinions de rebuig que s’han començat a sentir a la ciutat dels quatre rius. Dit això, però, reitero que convindria, no pas la cosa fàcil de prohibir-ne l’ús, sinó intensificar controls policials perquè la ciutadania no pugui subscriure la brama que són gent intocable. Efectivament, n’hi ha que deuen ser daltònics perquè fan cas omís dels semàfors en vermell, d’altres passen olímpicament de senyals de circulació i uns quants pensen que les zones de passeig també ho son per a les bicicletes com ara la Rambla de la Llibertat on en més d’una ocasió els he vist pedalar tranquil·lament sortejant els vianants. I posats a fer també haurien de controlar que l’ús de les voreres sigui pels que van a peu i no pels usuaris dels patinets i/o bicis com també he pogut observar en més d’una ocasió.

A molts llocs em trobo amb vehicles damunt les voreres. Al carrer Enderrocades ja s’hi han posat pilones però tot i això encara n’hi ha que troben la manera d’estacionar-hi com abans. A Pompeu Fabra, davant la Casa de Cultura ja se sap que difícilment es multarà ningú perquè segurament hi ha una tolerància sostinguda ja que d’altra manera no s’entendria. Vaig fent camí i comprovo que tot hi haver municipalitzat i obert els pàrquings d’Emili Grahit encara hi ha cotxes en doble filera que obliguen als altres conductors a fer ziga-zaga per avançar, un costum aquest que certament s’ha reduït però que encara cueja amb força.

La qüestió dels intermitents ja és un clàssic. No posar-los abans de trencar no se sanciona com a infracció. De vegades he tingut la impressió que sóc un rara avis perquè la majoria dels vehicles que tinc davant meu no solen avisar de llur canvi de direcció ja sigui en un vial de la ciutat o en una rotonda. Què passa? Això ja no s’ensenya a les autoescoles o s’ha eliminat fa poc de les normes de circulació? Ho dic perquè he comprovat que sovint ni els Mossos ni la Policia Municipal els utilitzen en els seus recorreguts diaris. Són misteris d’una ciutat força caòtica en la circulació particularment quan cauen quatre gotes, emergeix el caos circulatori i desapareixen els xiulets de les boques dels agents.

Capítol a banda mereixen les zones de càrrega i descàrrega i les que estan habilitades per a persones amb mobilitat reduïda. En el meu recorregut comprovo que hi ha vehicles particulars aparcats, alguns, pocs, amb els quatre intermitents posats (aquests sí que s’utilitzen a Girona!) però d’altres ni això. És el vell costum gironí dels «cinc minuts» com si els transportistes tinguessin tot el temps del món per fer la seva feina o la persona que pateix problemes de mobilitat hagués de renunciar al seu dret. Em consta que la Policia Municipal actua en aquests casos però segurament la manca d’efectius impedeix més efectivitat.

Els amables lectors poden completar i/o afegir les pròpies observacions a aquesta llista que no és ni exhaustiva ni limitativa. Només alguns apunts de la realitat d’una ciutat viva i dinàmica.

Subscriu-te per seguir llegint