Opinió

L'esperit dels Roca

Les imatges del centre gastronòmic Esperit Roca de Sant Julià de Ramis

Les imatges del centre gastronòmic Esperit Roca de Sant Julià de Ramis / Marc Martí

Amb la nova aventura empresarial dels germans Roca a la muntanya dels Sant Metges de Sant Julià de Ramis, la ciutat de Girona hi surt guanyant i no només per la proximitat geogràfica o les vistes extraordinàries que es divisen des d’aquella talaia ocupada per l’antiga fortalesa que anteriorment havia acollit un museu de joieria amb peces de l’Elsa Peretti i el restaurant A Tempo del xef mediàtic Jordi Cruz, sinó per la irradiació benèfica d’un esperit familiar i emprenedor que li aporta la solidesa d’unes iniciatives que neixen amb la voluntat d’eixamplar horitzons d’alta volada sense sortir de «casa».

Diuen que fa més de dos mil anys aquest paratge l’ocupava un petit poblat iber de nom «Kerunda» però tant bon punt arribaren els romans per aquells verals decidiren aixecar un assentament emmurallat en un lloc proper i estratègic que controlava el pas de la Via Augusta i l’anomenaren Gerunda. En aquest espai geogràfic on s’hi barreja la història i la llegenda, els Roca van inaugurar l’«Esperit Roca», la nova proposta gastronòmica que reinterpreta els plats més icònics del tri estrellat Celler de Can Roca. Recentment s’hi ha afegit l’hotel de 4 estrelles i 15 habitacions amb un restaurant exclusiu pels hostes. L’establiment, d’un disseny perfectament integrat al seu entorn natural, està situat just al cim de la muntanya des d’on es pot gaudir d’unes fantàstiques vistes panoràmiques de Girona i de l’Empordà. Els visitants de l’Esperit Roca tenen l’oportunitat no només d’admirar la cúpula d’accés habilitada com a gegant celler, sinó també l’exposició CCR. Cuina, Consciència i Recerca, tres paraules que expliquen i condensen visualment la història del Celler, un món de sensacions a través del qual es pot copsar amb tota la seva intensitat l’evolució del procés creatiu dels plats. Quelcom semblant es va poder veure fa uns anys al Palau Robert de Barcelona amb l’exposició «De la terra a la lluna» que commemorava els 30 anys de vida del Celler. Allí, el visitant podia fer un recorregut a través dels sentits i adonar-se’n de la complexitat que hi ha darrera la frase de Josep Pla «la cuina és el paisatge posat a la cassola». Comprendre l’abast d’aquesta realitat, és iniciar un viatge amb una mirada nova a l’essència cultural del fet alimentari.

L’esperit emprenedor, la transformació d’idees en actuacions concretes, la iniciativa i la innovació però també l’assumpció de riscos per assolir objectius són consubstancials en el tarannà dels tres germans. En el cas del nou restaurant que ha obert portes al cim de la muntanya dels Sants Metges, el viatge emocional recupera i reinterpreta les essències d’un Celler que ha arribat a l’Olimp de la gastronomia mundial. I ho ha fet, és clar, des de la tradició culinària de la mare Montserrat Fontanet a la professionalització d’una Escola d’Hosteleria de Girona modèlica. En paraules del xef Joan Roca «ens agafem seriosament poder arribar no només a l’estomac del nostre client sinó al cor i a la memòria, i ho fem amb propostes on el comensal s’hi pugui sentir identificat».

Després de la Casa Cacao a la plaça de Catalunya, dels gelats amb el Rocambolesc a Santa Clara i més tard la Bikineria, del restaurant Normal a la plaça de l’Oli i del Mas Marroch que mantindrà el servei de cuina per a celebracions especials, s’hi afegeix ara l’Esperit Roca que no ve a omplir cap buit empresarial però sí a completar un ventall de propostes que, en el seu conjunt, beuen de les fonts de la tradició, l’esforç, la dedicació i, especialment, la il·lusió per una continuada tasca emprenedora i compromesa. El nom del nou restaurant encaixa perfectament amb tot el que hi ha al seu darrera: esperit inquiet, esperit de sacrifici, esperit d’equip i, per damunt de tot, esperit humà. I tot això creat i treballat des del cor mateix d’un barri humil de la ciutat de Girona que n’és l’origen i la raó de ser d’uns germans i d’una família que amb el temps, treball i constància, n’han fet de la cuina tot un món de poesia, seducció i bellesa.

Subscriu-te per seguir llegint