Opinió

En Bertrana guanya el Rahola, o al revés

Pilar Rahola en una imatge d'arxiu

Pilar Rahola en una imatge d'arxiu / .

Els premis catalans de literatura tenen un prestigi a l’altura del Goncourt, el Booker i el Pulitzer, el que passa és que el món encara no ho sap, ja se n’assabentarà. El darrer Bertrana, oh sorpresa, l’ha guanyat Pilar Rahola amb la història d’un almogàver, però el meu dubte -i el de tots els lectors, si en té- és en quina pàgina apareixerà una dona que, tot i les dificultats de l’àpoca, serà independent, empoderada i feminista avant la lettre. I no jugarà a futbol perquè al segle XIII els anglesos encara no l’havien inventat.

No és que a Catalunya els premis literaris es regalin sempre als mateixos -amb l’honrosa excepció d’algun presentador o famoset que juga a ser escriptor-, és que a Catalunya hi ha tan poca gent que escriu, i els que escriuren millor ho fan en castellà, que per força s’han d’anar tornant els de sempre per a rebre guardons i els diners que comporten. No hi ha poble, comarca, barri o associació de veïns que no tingui el seu propi premi literari, i és clar, falten autors a qui concedir-los. El meu país és tan petit que des d’un premi iterari es veu el premi que guanyaràs després.

Una vegada vaig entrevistar la Rahola per un d’aquests premis que li solen donar (al llibre hi sortia una dona empoderada i etcètera) i d’entrada em va preguntar si l’havia llegit. Sincer que és un, vaig confessar que no i es va enfadar. Llegir un llibre de la Rahola! Quin sou hauria de cobrar, un periodista, per obligar-se a fer-ho? No crec que hi hagi prou diners a món. Si fos creient, potser l’hauria llegit, pensant en el judici final.

-Vaja, vaja, tenim aquí en Soler. Has sigut un cabron tota la vida, has conreat tots els vicis, no has anat a missa i t’has cagat en la meva celestial persona a la mínima ocasió.

-Errr... mea culpa. Però una vegada vaig llegir un llibre de la Rahola.

-De debò? Cap al cel! Seuràs a la meva dreta per tota l’eternitat.

Pero bé, al cap i a la fi, jo no sóc ningú per a dictaminar la qualitat d’una obra literària. Doctors té l’església. I més el premi Bertrana, que compta entre els membres del jurat amb el cantant de Sopa de Cabra. Això és una garantia.

Subscriu-te per seguir llegint