França, l’esclat de l’ou de la serp

Si Jordan Bardella, el candidat del Reagrupament Nacional, guanya les eleccions del proper 7 de juliol, i esdevé primer ministre, França deixarà de ser un referent democràtic, i el projecte europeu, avui coix, pot tenir una forta, si no definitiva, ensopegada. El gaullisme que ha conformat la política francesa des de la fi de la segona guerra mundial serà derrotat definitivament. I ho serà pel retorn del règim de Vichy, aquell que Charles De Gaulle des de Londres va cridar als francesos a derrocar-lo.

En aquesta Europa del segle XXI comença a respirar-se el mateix aire enrarit que en la Europa d’entreguerres, quan el feixisme assaltà el poder i va produir un malson que va acabar amb més de 80 milions de morts. De nou, la crisi de la socialdemocràcia i la debilitat de la dreta democràtica en són, en aquests països, fets necessaris per al triomf de la barbàrie. França n’és l’exemple d’una cosa i l’altra. La que es presentava com a regeneradora, el macronisme, de fet, n’ha reforçat la decadència democràtica. Macron sembla, en aquesta campanya, voler fer els darrer favor a Reagrupament Nacional, carregant contra el Nou Front Popular, darrer baluard de l’antifeixisme.

Bardella ha anunciat una mena de big-bang de mesures autoritàries i lliberticides amb l’objectiu de reduir drets a canvi del que anomena seguretat. D’entre elles inclou derogar el dret de nacionalitat a qui neixi en territori francès de pares emigrants. Estigmatitzant col·lectius, treient drets a tots per la sospita d’alguns. Amb l’objectiu de lluitar contra la delinqüència, fent abstracció, no menciona l’obscè contrast entre el centre de París, ric i ostentós, i els seus barris pobres, amb uns serveis deplorables. Com tots els demagogs, atia una lluita contra les conseqüències de la pobresa, la frustració dels joves de la perifèria, amagant les causes. Invoca com tots els autòcrates la llei del pal, sense pretendre canviar els treballs precaris i els habitatges miserables.

La barbàrie torna a recórrer Europa i no és tan sols per culpa de l’egoisme de les elits, que també, sinó de les pors i prejudicis de les classes mitjanes i el desencís de les populars, cada cop més intolerants amb la immigració, el feminisme i els marginats. Ja no es parla de solidaritat i tolerància, sinó de repressió i unitat. Molts no coneixen o ho han oblidat, que els governs que han arribat al poder exaltant l’ordre han acabat imposant un règim de terror.

El feixisme ja no porta botes i corretjams. Ha canviat la seva imatge, sense canviar els seu discurs d’odi. Que el que ara passa a l’altre costat de la frontera i als nostres germans catalans del nord, no ens sia indiferent, o ens esperen mals temps per a la llibertat, la democràcia i el pluralisme.

Subscriu-te per seguir llegint