Opinió

Reflexions sobre el 12M

Una ciutadana votant a les eleccions a Catalunya en un col·legi electoral de Girona.

Una ciutadana votant a les eleccions a Catalunya en un col·legi electoral de Girona. / Aniol Resclosa

Els resultats provisionals de les eleccions del 12M, escrutat el 99,48% del cens electoral, constaten una baixa participació del 57,95% tot i haver crescut un 6,65% en relació a les eleccions del 14 de febrer del 2021. Per tant, una alta abstenció del 42,05% indica una pila de ciutadans desencantats dels polítics.

Els vots a les candidatures sumen 3.086.131. El PSC ha guanyat en vots i escons, amb un augment de 218.293 vots (de 654.766 a 872.959) i de 9 escons (de 33 a 42). Junts+, el partit de Puigdemont, és la segona força política amb 35 escons, 3 més dels que tenia i amb 104.357 vots més (de 570.539 a 674.896). El camaleònic líder, camuflat de convergent, ha estat capaç d’enganyar, una vegada més, votants de l’extingit partit de Jordi Pujol que, tot i la desconfiança, han optat per l’home de Waterloo com a mal menor, i ha arrossegat independentistes emocionals fidels a la figura del fugit de la justícia.

ERC s’ha estavellat i ha perdut 13 diputats i uns 178.446 vots pels errors d’un govern en solitari que no ha escoltat a ningú i ha acumulat actuacions pròpies dels cagadubtes.

El PP ha aconseguit 15 escons, i n’ha guanyat 12, i ha augmentat 233.131 vots (de 109.453 a 342.584) i Vox ha mantingut els 11 escons, tot i guanyar 30.443 vots. La crescuda de la dreta de Nuñez Feijóo i de la ultradreta d’Abascal posa els pèls de punta a qualsevol demòcrata.

Perden vots i escons els Comuns Sumar, que passen de 8 a 6 escons, i la CUP, que passa de 9 a 4 escons, els primers per actuar com uns oportunistes en votar contra els pressupostos provocant l’avançament electoral, i els segons perquè encara estan rumiant com «defensar la terra».

L’entrada al Parlament d’Aliança Catalana no s’ha de menysprear perquè predica l’odi, especialment a l’islamisme, amb arrels comunes amb la ultradreta xenòfoba i racista.

Per últim, pateixen un estrepitós fracàs tant Alhora, de l’arrauxada Clara Ponsatí, com els torracollons de Ciutadans. Bé, bon vent i barca nova a les dues formacions.

De fet, s’han confirmat la majoria dels vaticinis de les enquestes. La victòria del PSC no és suficient per poder governar en solitari. Un «tripartit d’esquerres» amb PSC, ERC i Comuns Sumar és difícil d’articular. L’acord entre PSC i Junts, a hores d’ara, no és sobre la taula, però ja se sap que no es pot dir blat fins que no sigui al sac, i ben lligat.

És important ressaltar que l’espai independentista (Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana), amb 61 diputats, no suma majoria absoluta.

Per tant, si no hi ha acords entre diferents partits, no es poden descartar unes altres eleccions. I, com s’ha demostrat, repetir un govern en minoria no és una solució per mantenir l’estabilitat durant quatre anys. Quin trencaclosques!

Subscriu-te per seguir llegint