ERC, la crossa de Junts

Una crossa, en política, és el suport d’un partit a un altre sense rebre a canvi res substancial. En termes bíblics seria vendre’s la primogenitura per un plat de llenties.

Així, ERC ha actuat com una crossa de Junts al donar suport a Josep Rull per ser president del Parlament de Catalunya quan podia haver aconseguit la presidència amb els vots del PSC i els Comuns Sumar, però va preferir la constitució d’una mesa independentista «antirepressiva».

Per a la CUP, una majoria de partits independents a la Mesa del Parlament és necessària «per tal d’emprendre accions relatives a les resolucions del Tribunal Constitucional sobre drets i deures dels diputats i diputades, com en el cas de la delegació de vot o la votació telemàtica en casos d’exili o de defensar la sobirania del Parlament». Clar i català, és per saltar-se les lleis.

En el pacte d’ERC, Junts i la CUP, ha jugat un paper clau la poca solvència política de Marta Rovira, secretària general, resident a Ginebra, que es va llençar als braços de Puigdemont.

Aquesta actitud d’ERC i de la CUP demostra, una vegada més, que sempre fan prevaldre l’eix nacional per damunt de l’eix social, malgrat les proclames esquerranes.

Per a més inri, fa pocs dies Marta Rovira, retreia a Salvador Illa que no tenia cap «carai de projecte per Catalunya» i assegurava que el seu partit no seria «la crossa d’un projecte que no es dirigeix a incrementar la justícia social».

La dirigent d’ERC demana per investir Salvador Illa, el mínim d’un acord bilateral amb el PSOE per «un finançament singular» de Catalunya i fer passos cap al referèndum. Quina manera de posar pals a la roda!

Per a ella, la sort està tirada. Si se surt amb la seva, ERC no donarà suport al PSC, s’anirà a unes noves eleccions i es buscarà reeditar la coalició de Junts pel Sí. No importa que ERC sigui fagocitada per Puigdemont. No recorda el fracàs de les eleccions del 2015, en les que la coalició va obtenir 62 diputats, quan el 2012 la suma de CiU i ERC va ser de 71?

El sectarisme està molt arrelat en Marta Rovira, àlies la ploranera. I la militància està dividida entre els qui no volen cap acord amb el PSC i els qui aposten per reeditar un tripartit d’esquerres. En tot cas, el resultat serà que uns quedaran supeditats a Junts i als altres se’ls acusarà de botiflers. La tradició assenyala que les bases d’ERC triaran previsiblement la humiliació d’abraçar a Junts abans de governar amb el PSC i els Comuns Sumar. Tant de bo triomfés aquesta última opció, però ERC fa temps que d’esquerres només reté el nom.

En fi, ERC ha fet de crossa de Junts i és probable que continuï en aquest camí. Tot i que neguen ser crossa de ningú, avui diuen blanc i demà diran negre. n

Subscriu-te per seguir llegint