Fogueres, coca i cava

A aquestes alçades del calendari són indubtables les ganes de gresca que tragina molta gent i la revetlla de Sant Joan proporciona suficients al·licients per deixar de banda el tràfec quotidià i gaudir de la disbauxa d’una nit màgica.

Tot i que el solstici d’estiu va començar el dijous, 20 de juny, a les 22.51 h, la màgia de la nit de Sant Joan no es qüestiona quan es tracta de poder gaudir de la vida i d’allunyar els mals esperits que enverinen l’existència.

En els rituals ancestrals d’aquesta nit apareixen les fogueres com l’element purificador que permet deslliurar als humans de la mala sort i de cremar metafòricament tot el que es vol deixar enrere. El foc compleix dues funcions: purificar l’esperit i retre culte al sol, que, aquests dies, està al punt més alt en els països de l’hemisferi nord.

En molts llocs, com a Lloret, la foguera s’encén a la platja gran. I es fa amb la flama del Canigó, seguint una tradició que es remunta a l’any 1963, impulsada per Òmnium Cultural. S’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó que serà repartit per voluntaris a tot el país, en una demostració de força de la persistència i de la vitalitat de la cultura catalana.

De totes maneres, com que amb un simple llumí es podria encendre la foguera, no caldria que 18 ciclistes de 3 penyes ciclistes de Lloret s’haguessin apropat al Canigó. Van carregar les bicicletes a un autobús per dirigir-se a Coll d’Ares. I a primera hora del matí, a prop de Camprodon, van recollir la flama que un grup excursionista va baixar des del cim de la muntanya i van portar el quinqué fins a Lloret amb una mostra d’esplèndida camaraderia.

El diumenge, per allà les 20.30 h va ser rebuda per part de les autoritats a la plaça de la Vila, es va llegir un manifest reivindicatiu i tot seguit es va repartir entre els assistents coca i cava. Al voltant de 3/4 de 10 del vespre es va encendre la foguera.

No hi ha dubte que aquesta diada conserva el seu caràcter màgic durant la nit i la matinada de Sant Joan que inclou sortilegis per demanar el món i la bolla, l’ús d’herbes remeieres extraordinàries que tot ho curen, danses al voltant de la foguera o trepitjades damunt les brases per demostrar valor i determinació, invocacions i conjurs contra els enemics, l’ús de l’aigua que aquesta nit té virtuts curatives i banyar-se al mar o el riu per adquirir força de voluntat.

Ara bé, en cap cas podia faltar la coca dolça o salada i el cava ben fresc o el vi dolç. Sense el menjar i el beure, només les persones que són ànimes de càntir, s’entretindrien a contemplar com cremen fustes i llistons. De tirar petards, ni parlar-ne que espanten gats i gossos, alhora que fan plorar a les criatures. Així sia.

Subscriu-te per seguir llegint