El realisme màgic de Junts

L’actitud de destacats dirigents de Junts, associada a la verborrea de corifeus en els mitjans de comunicació, s’assembla a una versió matussera del realisme màgic.

En efecte, en els anys 60 del segle passat, van aparèixer obres literàries en les que elements fantàstics, absurds o irreals es superposaven a arguments o personatges de caràcter realista.

Valgui aquesta introducció per desgranar que la posició de Junts en la investidura del president de la Generalitat és l’expressió de la confusió entre realitat i fantasia.

Així, Carles Puigdemont argumenta que la seva opció és «més ampla» que la de Salvador Illa per poder ser investit amb una majoria simple. I s’adjudica els 59 escons que podria sumar amb ERC i la CUP enfront dels 48 diputats del PSC i Comuns Sumar. 

Bé, es tracta d’una fal·làcia perquè hi ha en el seu raonament un principi irreal que és comptar amb la necessària abstenció dels socialistes, quan aquests ho han negat per activa i per passiva.

Però, la insistència tramposa no s’atura. Així, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha avisat que serà Salvador Illa qui decidirà si es va a una repetició electoral o no. Amb un morro que se’l trepitja ha insistit que «Junts per Catalunya no vol anar a eleccions i no vol que Illa sigui el president de la Generalitat». És a dir, Salvador Illa, en un escenari de realisme màgic, s’ha de baixar els pantalons. I el xantatgista avisa a Pedro Sánchez que si Illa és elegit president amb els vots d’ERC i els Comuns Sumar, perilla la legislatura. 

També el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha insistit que «l’aritmètica fa factible un acord per a la investidura de Carles Puigdemont». Bé, d’aritmètica en sap poc. Recordar que ni Pedro Sánchez ni Jaume Collboni van guanyar les eleccions generals i municipals, però governen gràcies a pactes és aferrar-se a una versió del realisme màgic per tapar que van obtenir més vots a favor que en contra per ser investits. No és equiparable amb l’abstenció del PSC. O és una invitació als socialistes perquè votin a Puigdemont?

Per més inri, el president del Parlament, Josep Rull, apunta que els candidats de Junts, Carles Puigdemont, i del PSC, Salvador Illa, tenen les mateixes possibilitats d’arribar a una investidura. Aquest home, en un altra demostració de realisme màgic, oblida que les potencials investidures, sense pactes previs, serien fallides.

En resum, el realisme màgic practicat pels dirigents de Junts consisteix a fer combregar amb rodes de molí als seus seguidors. La realitat, sense màgia, és que el 26 de juny va començar el còmput de termini de dos mesos per investir un president i evitar una repetició electoral.

Ja n’hi ha prou de fer volar coloms!

Subscriu-te per seguir llegint