Per uns Estats Units d’Europa

Les eleccions al Parlament Europeu del pròxim diumenge 9 de juny no engresquen gairebé a cap dels milers d’electors. A les eleccions del 26 de maig de 2019, l’abstenció a Catalunya va ser del 39,1%, a Espanya del 35,70% i, en el conjunt de països de la UE, va arribar a 49,34%. No sembla que la tendència històrica a la baixa participació ciutadana hagi de canviar enguany.

L’economista i exministre de Finances grec Yanis Varoufakis en unes declaracions recents, argumentava així el distanciament de la gent: «Trobo a faltar aquells temps en què els proeuropeus celebraven la UE, encara que fos de manera hipòcrita, com un projecte per enderrocar fronteres i defensar l’obertura, la diferència i la tolerància». I atribuïa el desencís al fet que: «En lloc d’una federació democràtica i diversa que resulti atractiva als pobles més enllà de les seves fronteres, es preveu un regne cristià blanc envoltat de llançamíssils cars i altes tanques electrificades». «A European War Union?», a la revista Project Syndicate.

Bé, ha plogut molt d’ençà que el polític francès Robert Schuman, el 9 de maig de 1950, va proposar la creació d’una comunitat francoalemanya del carbó i l’acer, origen de l’actual UE.

Aviat, però sense menysprear els avenços en benestar i seguretat, es va esvair el somni d’una Europa lliure i unida, sense fronteres, solidària i defensora dels drets humans.

Ara, els ciutadans decebuts consideren que les institucions europees s’han convertit en un niu de funcionaris buròcrates i polítics panxacontents. Per a molts d’ells, les eleccions són una pantomima per preservar el poder d’unes elits que imposen l’austeritat, que són incapaces de canalitzar la pressió migratòria, que actuen tèbiament en la condemna de les guerres d’Ucraïna o de Palestina i que coquetegen amb la ultradreta.

Aleshores, no hi ha solució? Doncs sí. En primer lloc, s’ha d’arraconar l’estat nació que només pensa en la seva existència, se sent amenaçat pel poder dels altres i considera la sobirania plena del seu territori com una qüestió de principis. En segon lloc, s’ha d’avançar en l’abolició de les barreres duaneres que encara persisteixen, a evitar les restriccions a la immigració i a formular una política exterior única. En tercer lloc, s’ha d’assolir la representació directa dels ciutadans a través d’assemblees per instaurar un model federal de representació política.

Malgrat carències flagrants, les decisions adoptades per la UE afecten qualsevol àmbit de la vida dels ciutadans de Catalunya, del camp, de la ciutat, del poble i del barri.

Cal, doncs, anar a votar amb la convicció de reforçar el compromís de lluitar per uns Estats Units d’Europa sota la bandera de la igualtat, la llibertat i la solidaritat. n

Subscriu-te per seguir llegint