El bàlsam de l’amnistia

El Congrés dels Diputats aprovarà demà la Llei d’Amnistia i, si no hi ha cap novetat, entrarà en vigor divendres, amb la qual cosa quedaran sense efecte les sentències pel Procés i es paralitzaran els procediments judicials que s’instrueixen per aquest motiu. Per fi tornarà al terreny de la política allò que no n’havia d’haver sortit mai i molta gent podrà respirar tranquil·la perquè no haurà de patir per possibles penes de presó, sancions econòmiques o inhabilitacions.

És evident que el govern de Pedro Sánchez ha fet de la necessitat virtut, perquè difícilment hauria tirat endavant aquesta llei si no hagués necessitat els vots dels partits independentistes catalans, però també ho és, d’evident, que en algun moment s’havia de desjudicialitzar el conflicte polític que hi va haver a Catalunya. La decisió que va adoptar el PP de Mariano Rajoy de delegar la resolució del conflicte en la justícia no només no va resoldre els problemes que hi havia, sinó que els va accentuar. Tant és així que set anys després encara hi ha moltes persones que estan encausades i que, sense aquesta llei, podien haver de fer front a sentències de presó, alguns pel fet d’haver participat en manifestacions o d’haver tallat carreteres.

Els mitjans de comunicació de la caverna no s’han estat d’acusar de colpistes i sediciosos als que van dirigir el procés. Van criticar els indults que en el seu moment el govern socialista va aprovar pels que havien estat condemnats per sedició. No han suportat ni suporten que hi hagi alguns polítics, en especial Carles Puigdemont, que hagin escapat de la justícia espanyola emparant-se amb la justícia internacional. I ara no perdonen a Pedro Sánchez que hagi decidit tirar endavant l’amnistia.

El PP ha fet servir totes les estratègies que ha pogut per endarrerir, des del Senat, l’aprovació de la llei, sabent que quan esgotessin tots els terminis el text tornaria al Congrés i que allà seria aprovat definitivament. Però el que no ha fet el PP, tot i que al principi semblava que ho faria, ha estat presentar un recurs al Tribunal Constitucional. I no ho ha fet probablement per dos motius; perquè el recurs no hauria impedit l’entrada en vigor de la llei i perquè pensen que l’alt tribunal podria donar la raó al govern, atesa la seva actual composició. Per molt que diguin que la llei és inconstitucional i que no és pròpia d’un govern democràtic, saben que el que es fa ara aquí s’ha fet al llarg de la història a diversos països del món. Concretament a Espanya se’n va fer una el 1977 que va servir per perdonar els delictes polítics comesos durant el franquisme i de la qual se’n van beneficiar, entre altres, molts funcionaris i col·laboradors del règim franquista.

És una llàstima que alguns des de l’independentisme donin per descomptada i menystinguin l’amnistia i no valorin la decisió de Pedro Sánchez, perquè en el moment en què va plantejar-la i amb l’oposició acarnissada de la dreta i l’extrema dreta va jugar fort sense saber si la jugada li sortiria bé o malament.

L’amnistia ha de servir per normalitzar les relacions entre les diverses forces polítiques, ha de ser com un bàlsam que permeti defensar totes les idees en l’àmbit de la política. Després de l’aplicació de l’article 155 i de l’empresonament de bona part dels membres del govern de la Generalitat hi va haver un trencament de relacions entre els partits constitucionalistes i els independentistes, fins al punt que es van produir ruptures en equips de govern de diversos ajuntaments. És cert que el clima polític actual és molt diferent, però amb l’aprovació de la nova llei la política catalana ha de recuperar l’estabilitat i l’ambient adequat perquè es pugui parlar de tot sense desqualificacions que enterboleixin la convivència. n

Subscriu-te per seguir llegint