Un fru-fru incessant de togues

Una part de la judicatura no es resigna a aplicar la Llei d’Amnistia i busca escletxes legals que li permetin continuar perseguint els màxims responsables polítics del Procés. Per això investiga la possible comissió de delictes que no poden ser amnistiats, com ara actes tipificats de terrorisme o d’alta traïció segons la legislació espanyola. El fet que totes aquestes investigacions no agafessin volada fins a l’aparició d’una llei que deixa en no res els procediments i les sentències dictades pel pols que els independentistes van fer a l’Estat, demostra que per alguns magistrats el servei a la pàtria justifica interpretacions del Codi Penal que van més enllà del que determina el sentit comú.

La darrera sorpresa judicial la va donar el jutge Joaquín Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, que acusa 11 persones, entre elles els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, d’alta traïció per una possible conxorxa amb els russos i que el magistrat sospita que, en cas d’haver fructificat, no només hauria pogut desestabilitzar Espanya, sinó que també hauria minat l’estabilitat de la Unió Europea. Aguirre va començar a investigar la denominada «trama russa» o el cas Volhov el 2018 i recentment l’Audiència de Barcelona li va ordenar que posés fi a la instrucció, perquè s’havia allargat massa en el temps sense incorporar noves proves i perquè, a més, se n’havia servit per obrir noves peces separades que han afectat diversos polítics. Però la resposta del magistrat va ser obrir una altra investigació per alta traïció en el que sembla una investigació inspirada en la pel·lícula The russians are coming (Que venen els russos).

Mentrestant, el magistrat Manuel García Castellón continua les seves investigacions en relació amb el presumpte delicte de terrorisme per part del Tsunami Democràtic. El fet que la justícia suïssa li negués assistència en la localització de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, perquè no considera que Tsunami Democràtic fos una organització terrorista, no va desanimar el magistrat espanyol, que creu que els tractats internacionals subscrits per Espanya i Suïssa impedeixen rebutjar l’auxili judicial que ell va sol·licitar i va afegir que trobava inadmissible que li demanessin explicacions sobre l’amnistia. García Castellón continua veient indicis de terrorisme en les accions de protesta del Tsunami Democràtic després de més de quatre anys d’haver iniciat les investigacions.

Els fiscals del judici del Procés tampoc estan per perdonar ni oblidar res. Van mantenir fins al final el seu criteri que la malversació comesa pels líders independentistes no era amnistiable, contravenint el criteri del fiscal general de l’Estat, que considera que els diners desviats no van ser-ho per lucre personal, sinó per finalitats polítiques. Però els quatre fiscals, ara apartats de la causa, mantenen la mateixa bel·ligerància que van demostrar durant el judici cap als polítics condemnats, que no només els acusaven de sedició i malversació, com va determinar la sentència del Tribunal Suprem, sinó que volien que els condemnessin per rebel·lió.

Des que es va intuir que hi podria haver una llei d’amnistia, una part del poder judicial s’ha esforçat per intentar que alguns dels encausats pel Procés en quedin exclosos, atribuint-los delictes que no poden ser amnistiats, però per molt que intentin vestir-ho com un servei insubornable a la llei, se’ls nota un patriotisme desmesurat que justifica estirar la interpretació de les lleis fins a límits increïbles.

El fru-fru de togues que se sent fa pensar que alguns, que formen part de l’alta magistratura, no creuen en la separació de poders, com diuen, sinó que estan convençuts que la independència jurisdiccional els dona carta blanca per actuar segons els seus principis ideològics, independentment del que diguin el poder legislatiu o tribunals d’altres països amb llarga tradició democràtica.

Subscriu-te per seguir llegint