Lloret, ciutat oberta

Lloret de Mar, avui dia, és una vila desendreçada i sense esma amb els seus habitants resignats, desil·lusionats, angoixats i astorats davant la decadència del poble.

Certament, els veïns no poden estar satisfets amb la manada majoritàriament de barbamecs que criden, embruten, malmeten el mobiliari urbà i provoquen picabaralles en carrers i places. Que des dels balcons dels allotjaments són responsables d’escopinades, ruixades amb aigua, cervesa o qui sap què al damunt dels vianants. I també deixen les habitacions brutes, els lavabos trencats, les dutxes malmeses i els vàters embossats.

Aquesta gent indesitjable, trinxeraires i busca-raons, venen a la recerca de diversió sense mirar prim i, en el camí cap a l’èxtasi etílic, es consagren a cometre bretolades sonades que els haurien de fer caure la cara de vergonya, si en tinguessin.

Molts vilatans assumeixen amb resignació la disbauxa de l’estiu, però s’esforcen per tirar endavant una ciutat oberta a tothom, treballen per aconseguir fites d’èxit en el futur, aspiren a noves oportunitats de negoci i tenen ganes de foragitar els destralers.

Ara bé, la qüestió és com canviar el rumb d’un Lloret que, l’any 2023, va allotjar 1.131.785 visitants en les 29.573 places hoteleres de 123 establiments, amb 4.771.634 pernoctacions.

Els residents a Espanya, inclosa Catalunya, van ser un 30,48% del total de visitants, però els catalans es van emportar la palma amb el 76,51%. França va liderar el rànquing del 69,52% dels visitants estrangers amb un 31,53%, seguida del Regne Unit amb un 12,15%.

Aquestes xifres indiquen la dependència excessiva d’una estructura econòmica de monocultiu turístic, que és indispensable per a la supervivència del poble. Per més esforços que es facin per la diversificació (turisme familiar, esportiu, cultural...), només seran serrells del turisme de platja i oci nocturn. És no tocar de peus a terra il·lusionar-se en una reconversió salvatge del model turístic per atraure un altre tipus de visitant.

De què viurien sense els turistes els 41.159 habitants? D’aquests, 15.990 (el 38,85%) són estrangers de 91 nacionalitats, encapçalats per russos (un 15,22%) i ucraïnesos (un 14,37%), que venen a guanyar-se la vida o que viuen a l’esquena dels altres o que són rendistes.

Tot plegat fa que Lloret sigui una ciutat cosmopolita que ha notat com l’arribada de forasters creava una major sensació d’inseguretat pel sorgiment de brots de delinqüència. Això no vol dir que sigui una ciutat sense llei, però tampoc és una bassa d’oli.

De fet, no és fàcil la convivència entre els mateixos vilatans i entre aquests i els turistes, però és el preu a pagar per apostar per un turisme de masses amb les butxaques buides.

Tot està dat i beneït?

Subscriu-te per seguir llegint