El BCE persisteix en els errors

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), publicava el 8 de juny un article en diversos mitjans, entre ells el Diari de Girona, titulat «Per què hem ajustat els tipus d’interès?». L’escrit és una justificació descarada de l’erràtica política monetària del BCE en la lluita contra la inflació. No hi ha cap autocrítica sobre els errors comesos en assenyalar les causes del fenomen inflacionari, sinó que es reafirmava en l’encert de les actuacions de l’entitat.

A veure. Entre febrer de 2021 i juliol de 2022 els augments de preus de l’energia i dels aliments es va traslladar als béns industrials per la manca de subministraments associats a la pandèmia, i, tot seguit, a la resta de productes i serveis. El resultat es va traduir en un augment dels guanys de les grans empreses d’energia i alimentació.

El diagnòstic del BCE va ser que l’excés de demanda de productes i serveis per part dels consumidors s’havia d’aturar amb pujades del tipus d’interès. Per tant, les receptes del BCE van ser, com sempre, dirigides a frenar l’activitat econòmica i a generar atur.

Sense avergonyir-se, la presidenta del BCE reconeix que: «El cost dels préstecs a empreses i de les hipoteques va créixer de manera acusada. Tot es va posar més car, però els ingressos –salaris i pensions– no pujaven al mateix ritme, almenys no inicialment».

I s’atribueix l’èxit de la baixada de la inflació: «Tot i que confiàvem que els tipus d’interès estaven fent baixar la inflació, aquesta continuava sent massa alta per sentir-nos segurs».

Però, per cobrir-se les espatlles davant la incertesa econòmica, apunta que: «Encara queda molt camí per recórrer fins que la inflació surti de la nostra economia (...). En conseqüència, els tipus d’interès continuaran sent restrictius durant el temps que calgui per assegurar l’estabilitat de preus de forma duradora». És a dir, una de freda i una de calenta. Per tant, la baixada de 25 punts bàsics del tipus d’interès general, per passar del 4,50% al 4,25%, és anecdòtica.

Mentrestant, la permanència de la política monetària restrictiva és una ajuda inestimable per a les entitats financeres. En efecte, el tipus d’interès que paga el BCE als bancs europeus per deixar en dipòsit els diners és molt superior a la retribució que perceben els clients pels seus dipòsits.

De fet, com explica l’economista Juan Torres López, hi ha altres mesures per aconseguir l’estabilitat de preus: «Augmentar la quantitat de diners que els bancs han de mantenir en reserves no remunerades, vendre els bons que els bancs centrals acumulen per retirar diners del sistema bancari, o no remunerar tan generosament els dipòsits dels bancs al BCE».

Però això és com demanar la lluna en un cove. n

Subscriu-te per seguir llegint