Ens hi juguem Europa

Els resultats de les eleccions europees a Espanya mostren la consolidació de la nova tendència bipartidista, que estem observant des de la davallada d’Unides Podem i Ciutadans, així com el creixement de l’extrema dreta que, encara que no hagi estat tan important com en altres estats de la Unió com França o Alemanya, ens hauria de preocupar i convidar a reflexionar sobre la crisi que viuen les democràcies liberals.

Pel que fa a Catalunya, també observem la confirmació de les tendències que s’han dibuixat a les últimes eleccions catalanes: victòria clara dels socialistes, forta baixada de les forces independentistes, encara que és concretament Junts el gran perdedor aquesta vegada, i una abstenció considerable que sembla ser una opció de càstig que es manté. Vistos els resultats, una repetició electoral a Catalunya sembla que reforçaria encara més Salvador Illa. Però m’interessa compartir una reflexió més general pel que fa als nous reptes dels nostres sistemes i al descontentament generalitzat a què estem assistint.

La reestructuració de l’espai públic produïda per la digitalització de la democràcia ha tingut com a conseqüència la promoció de discursos cada vegada més basats en les emocions i menys en la raó i la veritat, i tot això alimenta una extrema dreta buida en propostes, però clarament àgil quan es tracta de desqualificar i promoure retòriques apocalíptiques. No obstant això, el problema que avui afrontem va més enllà d’aquest moviment ultra, atès que l’ambient agressiu de «campanya electoral permanent» també el comencen a practicar els grans partits tradicionals, afavorint un fenomen que la politòloga de la Universitat Johns Hopkins Lilliana Mason ha anomenat «megaidentitats», i que es basa en unes posicions partidistes que s’alineen amb identitats i promouen la intolerància mútua fins a nivells que no poden explicar-se únicament a partir de desacords polítics sinó que van molt més enllà d’aquests. La conseqüència d’aquestes «megaidentitats» és, segons Mason, el sectarisme i una unió de blocs que s’explica millor a partir de l’animadversió al contrari que per la simpatia al mateix grup.

Les manifestacions del Partit Popular arrel de l’amnistia plenes de missatges contra Sánchez i Begoña Gómez, amanides amb les seves últimes votacions en contra del govern tot i no discrepar-hi en l’àmbit argumental (llei del sòl i llei contra el proxenetisme) confirmen aquesta tendència. Els de Feijóo prefereixen fer caure les propostes de Sánchez per debilitar la seva legislatura, abans que votar a favor d’allò que defensen. D’altra banda, el president també treu rèdit d’incloure el líder de l’oposició en una «internacional de la ultradreta» on, segons Sánchez, hi participen des d’Abascal fins a Milei. Tot plegat confirma el que Mason observa també als Estats Units i que consisteix en una polarització social elevada on l’elector preocupat pels assumptes discutits en l’elecció en qüestió es troba perdut en un ambient cada vegada més empantanegat. Però no oblidem que socialistes i populars sempre s’han posat d’acord per a conformar una Comissió Europea que treballi a favor dels valors que s’estableixen als tractats fundacionals de la Unió: llibertat, democràcia i respecte de l’estat de dret. I poden semblar consolidats, però avui, amb una extrema dreta il·liberal en auge, cal defugir d’aquesta polarització i lluitar conjuntament contra el fenomen que veritablement amenaça el projecte europeu: l’extrema dreta xenòfoba i antieuropea.

Potser arriba l’hora de deixar-se d’espectacles i sobreactuacions. L’hora de nous líders capaços de construir discursos que puguin orientar-nos davant els reptes tan colossals que Europa haurà d’afrontar en aquesta nova legislatura per continuar essent pionera en sostenibilitat o regulació de la intel·ligència artificial. I ja posats a demanar, seria bo també que la Unió fos capaç d’acordar de forma conjunta posicions a nivell internacional i geopolític. Potser així deixaran de veure’ns a l’exterior com un conjunt de microestats que estan de vacances geoestratègiques.

Subscriu-te per seguir llegint