Un dissabte socialista a Roses

El PSC em va convidar el proppassat dissabte al seu desè congrés de les comarques gironines. Es celebrava a Roses i en un lloc històric com a l’auditori de la Ciutadella. Certament quan els resultats electorals acompanyen aquests tipus de trobades són una autèntica bassa d’oli. Gairebé tot s’aprovà per unanimitat i allò semblava una jornada d’Acció Catòlica per la pau que s’hi respirava o bé un congrés a la búlgara, com deia més d’un assistent. A aquesta tranquil·litat hi contribuí la bonhomia del reelegit primer secretari, Marc Laumà.

Algun històric del partit -n’hi havia una bona colla com Francesc Francisco, Tomàs Sobrequés, Consol Cantenys, Alex Sáez, Rafael Bruguera, Esteve Pujol...- recordava que en un llunyà congrés ja hi hagué discrepàncies des de l’inici i, en impugnar-se l’ordre del dia, no es pogué celebrar. Tot això és història, però sí que el secretari d’organització, Alfons Jiménez, recordà en el seu informe de gestió els moments difícils que travessà el PSC arran del procés. Van tremolar totes les estructures de la formació quan molts dels seus càrrecs públics eren insultats i titllats de botiflers. Tanmateix, una bona colla s’apuntaren a l’independentisme (ja se sap que amb allò del sou no s’hi juga) i la travessia del desert fou molt dura.

Però es tractava de resistir i a Girona hi ha un bon exemple com el de la Sílvia Paneque que restà sola en el grup municipal de la capital quan l’abandonaren la resta de components. I ves per on al cap de pocs anys aconseguí guanyar les eleccions locals i només un pacte de perdedors li impedí arribar a l’alcaldia.

Aquest sentit de responsabilitat, de fer front a les tamborinades i a les provocacions es respirava en gairebé totes les intervencions. Una de les més aplaudides fou la del senador Martí Sans. Ell està convençut que cal plantar cara i que, si es repeteixen les eleccions catalanes, s’ha de sortir al carrer sense por, sense complexos, fent front a tots aquells que han enganyat el poble de Catalunya, fent-los creure que la independència era qüestió de dies.

La majoria de dirigents socialistes pensen que hi haurà una nova contesa electoral a l’octubre. I fins i tot algun comentava que es podrien celebrar conjuntament les catalanes amb les estatals. I tothom tenia clar que per molt que Marta Rovira treballi per la reedició de JxSí, Salvador Illa tornarà a guanyar. Sí, sí, hi havia optimisme, malgrat que els socialistes pensen que repetir les eleccions és una estafa, perquè els partits polítics han de servir per a solucionar els problemes del país i no pas per a complicar la vida als ciutadans.

I el congrés gironí respirava aires de govern. Els alcaldes estaven pendents dels mòbils i més en aquestes dates. No és d’estranyar que el debat de les ponències el dominés en gran part el tema turístic o l’habitatge. La implantació costanera dels socialistes a les comarques gironines és molt important. Per cert, alcalde de Roses, Josep Mª Martínez -un polític amb un gran sentit de la responsabilitat- ens explicà tota la història de la Ciutadella i del seu municipi i ho va fer apassionadament sense poder dissimular l’estimació envers el seu poble.

Des de la taula del congrés posaven ordre la nova alcaldessa de Vilafant -per cert, amb encert i fins i tot vaig pensar que en una nova etapa podria presentar algun programa de TV3- i al seu costat un home de pes com en Jordi Calvet que a part de regidor de Blanes és financer i cineasta (ignoro d’on treu el temps per fer tantes activitats).

Enganxat al mòbil l’Adrià Lamelas que des de Lloret de Mar li arribaven missatges contínuament i que és una jove promesa del partit. Al costat, en Jordi Hernández, sempre pendent de les fotos i les xarxes socials amb tot el seu equip de regidors. I el més tranquil de tots en Maurici Jiménez, que va saber moderar una ponència complicada amb guants de seda. Amb regidores com Mónica Ríos i Maria Blanco, ha de ser fàcil governar Castell-Platja d’Aro.

I els dos inseparables del partit són en Pere Moradell i en Martí Sans. Per moments em van fer pensar amb una parella de la Guàrdia Civil. Allà on va un, va l’altre i a sobre ara tenen una nova responsabilitat perquè fan de tutors del jove alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, que ha tornat a posar el municipi fronterer en el mapa de les comarques gironines després de molts anys d’oblit.

I perquè no es digui que el PSC no és un partit transversal, el dinar es celebrà a l’establiment d’un convergent com Miquel Gotanegra. I el presidí tot un ministre com Jordi Hereu que semblava que venia de caminar pel puig del Pení per allò de la motxilla i les esportives.

Subscriu-te per seguir llegint