Nosaltres (els bons) i ells (els dolents)

Ja han passat unes quantes setmanes des de les eleccions del 12 de maig i Catalunya continua amb un govern en funcions i sense pressupost, la qual cosa ja provoca una alarmant baixa de professionals sanitaris per a aquest estiu. Fins i tot avui l’Hospital Josep Trueta ha començat a patir-ho, tot aplaçant intervencions quirúrgiques i visites mèdiques. I qui en paga les conseqüències són els ciutadans.

Mentre el país es torna a preparar per a la irresponsabilitat política, els independentistes de Junts continuen amb la seva tàctica de fer-ho petar tot. El seu únic objectiu és el de fer fracassar un possible pacte entre el PSC i ERC. Somnien en la tornada del seu líder –Rull no es cansa de dir que ha de ser amb la màxima solemnitat- i que es repeteixin les eleccions, tot buscant un miracle i la desaparició dels seus exsocis republicans.

Mentrestant, sectors importants de la societat catalana callen. Un exemple d’aquest clamorós silenci és la sucursal d’Unió o dit amb altres mots, Foment del Treball. No han dit ni piu davant la necessitat que Catalunya tingui govern i deixi enrere aquests moments d’improvisació, malgrat que Aragonès fa el que bonament pot.

Els resultats foren clars, malgrat que des de Waterloo es vulgui embolicar la troca i es parli en nom de Catalunya com si fos una parcel·la privada de qualsevol urbanització. En Turull (Junts) ja diferencia els actors polítics amb bons i dolents. Sí, sí, els bons catalans son els independentistes de Junts i els dolents són la gent del PSC, que per cert assoliren dos-cents mil vots mes que els exconvergents. Fins i tot Xavier Trias –escaldat per no accedir a l’alcaldia de Barcelona- diu que l’Illa no és de fiar. No recorda que fa quatre anys el candidat del PSC guanyà les eleccions catalanes i un pacte ERC-Junts i CUP el va deixar a l’oposició. Quan es tracta de confondre el personal són uns autèntics professionals i tenen un bon exemple emmirallant-se amb la corrupta Laura Borràs. Però el poble votà i ho deixà clar: Salvador Illa, 872.959 vots de catalans i 42 escons, i Carles Puigdemont, 674.896 vots i 35 escons. En definitiva, un 28% enfront un 21,6%.

L’estratègia de Junts passa per repetir eleccions. I ho intenten aconseguir acomplexant els porucs d’ERC. La Marta Rovira, que treballa per a la reedició de JxSí, ja s’ha oblidat que els de Junts abandonaren el govern a les primeres de canvi, posaren tota mena de pals a les rodes del president Aragonès i a la vegada es negaren a aprovar els pressupostos, la qual cosa ens portà a l’actual situació.

És la manera de fer dels Turull, Batet, Borràs i quatre hooligans més. No volen entendre que la política ha de servir per a solucionar problemes i no pas per a complicar la vida dels ciutadans.

Els indults i l’amnistia serien un punt de partida per a encetar una nova etapa sense que ningú hagi de renunciar a la seva ideologia. Una nova etapa que fins i tot permetés que les empreses que abandonaren Catalunya arran del procés tornessin. És a dir, caldria la màxima responsabilitat per part dels partits polítics, per tal de situar Catalunya entre les regions més riques d’Europa. I més en uns moments complicats per la consolidació de l’extrema dreta com ha passat a França amb la victòria del jove Jordan Bardella, la guerra a Ucraïna o el conflicte a Gaza. Això sense referir-se a l’amenaça que pot significar l’arribada de Donald Trump al poder, que de ben segur significarà la consolidació d’unes polítiques que semblaven del tot oblidades.

Salvador Illa ha aconseguit que les seves propostes vagin més enllà del PSC. Ha ocupat el centre polític a casa nostra i mereix l’oportunitat de governar per molt que Junts intenti boicotejar el seu objectiu. La ciutadania votà el 12 de maig i el resultat oferí unes majories i unes minories que caldria respectar. I prou d’això dels bons i dels dolents, perquè cada vegada s’ho creuen menys catalans.

Subscriu-te per seguir llegint